T
Toni
Guest
Re: Nacionalisme excloent: "España es la única nación"
Benvolgut Agustí,
> (1) Creo que Aquilino ha interpretado mal tus palabras, tomandose la
> corrección a la tremenda: yo en ningún momento pensé que le estuvieras
> llamando "analfabeto funcional", ni nada semejante.
n'Aquilino té tendència a interpretar les paraules en un sentit que el seu
interlocutor no preten, i de forma personal, com ja li vaig fer notar
reiteradament.
> (2) El enunciado final de la cuestión: "de los impuestos federales se ocupa el
> gobierno federal" es una perogrullada que nada añade a la discusión. El punto
> de discusión, entiendo yo, está en si un estado puede decidir unilateralmente
> cuál es su nivel de aportación a los impuestos federales, que es lo que
> pretende el proyecto de Estatuto catalán. Hasta donde mi saber alcanza, no hay
> ejemplo de estado federal en el mundo en que esto suceda: los estados
> (comunidades autónomas, landers...) deciden sobre _sus_ impuestos, pero no
> pueden liarse la manta a la cabeza y decirle al gobierno central cuantos
> impuestos quieren pagarle.
Per exemple, davant recurs del lander rics, el Tribunal Constitucional Federal
alemany ha sentenciat recentment que una contribució a la solidaritat superior
al 4% del PIB dels lander (crec recordar que aquest era el percentatge) era
inconstitucional per considerar-se expoli fiscal que estanca el creixement i
desenvolupament dels lander, en comptes de solidaritat.
Malgrat els intents de CiU per a que l'Estatut inclogués un límit quantificat
d'aquest estil, finalment en la darrera proposta de CiU de "concert solidari"
desbloquajada per en ZP i acceptada pel tripartit no s'inclou un límit similar.
L'Estatut en aquest punt es limita a declarar els principis genèrics d'equitat
i de solidaritat de les contribucions fiscals dels ciutadans de Catalunya vers
els serveis que reben, i més concretament que la relació entre l'esforç fiscal i
els serveis obtinguts no pot ser diferent a Catalunya que a la resta de
comunitats.
Ben cordialment,
Toni
Benvolgut Agustí,
> (1) Creo que Aquilino ha interpretado mal tus palabras, tomandose la
> corrección a la tremenda: yo en ningún momento pensé que le estuvieras
> llamando "analfabeto funcional", ni nada semejante.
n'Aquilino té tendència a interpretar les paraules en un sentit que el seu
interlocutor no preten, i de forma personal, com ja li vaig fer notar
reiteradament.
> (2) El enunciado final de la cuestión: "de los impuestos federales se ocupa el
> gobierno federal" es una perogrullada que nada añade a la discusión. El punto
> de discusión, entiendo yo, está en si un estado puede decidir unilateralmente
> cuál es su nivel de aportación a los impuestos federales, que es lo que
> pretende el proyecto de Estatuto catalán. Hasta donde mi saber alcanza, no hay
> ejemplo de estado federal en el mundo en que esto suceda: los estados
> (comunidades autónomas, landers...) deciden sobre _sus_ impuestos, pero no
> pueden liarse la manta a la cabeza y decirle al gobierno central cuantos
> impuestos quieren pagarle.
Per exemple, davant recurs del lander rics, el Tribunal Constitucional Federal
alemany ha sentenciat recentment que una contribució a la solidaritat superior
al 4% del PIB dels lander (crec recordar que aquest era el percentatge) era
inconstitucional per considerar-se expoli fiscal que estanca el creixement i
desenvolupament dels lander, en comptes de solidaritat.
Malgrat els intents de CiU per a que l'Estatut inclogués un límit quantificat
d'aquest estil, finalment en la darrera proposta de CiU de "concert solidari"
desbloquajada per en ZP i acceptada pel tripartit no s'inclou un límit similar.
L'Estatut en aquest punt es limita a declarar els principis genèrics d'equitat
i de solidaritat de les contribucions fiscals dels ciutadans de Catalunya vers
els serveis que reben, i més concretament que la relació entre l'esforç fiscal i
els serveis obtinguts no pot ser diferent a Catalunya que a la resta de
comunitats.
Ben cordialment,
Toni