<blockquote class="twitter-tweet" lang="ca data-scribe-reduced-action-queue="><p>OPINIÓ | Josep-Lluís Carod-Rovira: «Ens faran fora» <a href="http://t.co/nW4niUDgxy">http://t.co/nW4niUDgxy</a> <a href="https://twitter.com/search?q=%23delCamp&src=hash">#delCamp</a></p>— delCamp.cat (@delCamp_cat) <a href="https://twitter.com/delCamp_cat/statuses/419959378176147456">January 5, 2014</a></blockquote>
<script async src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>
Si optem, majoritàriament, pel doble “sí” al referèndum i es culmina el procés que ha de dur-nos a la independència, vet aquí allò que ens passarà, segons les autoritats espanyoles: Catalunya quedarà fora de la Unió Europea, fora de l’euro, fora de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), fora de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), fora de l’Organització de Nacions Unides (ONU), fora de l’Organització de les Nacions Unides per a la Ciència, l’Educació i la Cultura (UNESCO), fora de las “Cumbres Iberoamericanas” i, tot i que no ho hagin dit, treballen secretament perquè també quedem fora del sistema solar, fora del sistema planetari, fora de la llei de la gravetat, fora del sistema mètric decimal i de les normes convencionals de pesos i mesures, fora de l’hemisferi nord i al marge del meridià de Greenwich i, a més, ens faran conduir per l’esquerra. Si quedem fora del territori Schengen de seguretat, ens marginaran i haurem d’entrar al seu país exhibint el passaport català, degradats al mateix nivell que els ciutadans del Regne Unit de la Gran Bretanya, Suïssa, Noruega, Irlanda o Islàndia, au...
Es deixen, però, el més important: que quedarem fora d’Espanya. 
) És a dir, que ja mai més no tindrem Rajoy o Aznar com a presidents del govern, ni Rubalcaba com a vicepresident, ni Bono com a ministre de Defensa, ni Trujillo com a responsable d’Habitatge, ni Wert com a titular d’Educació i Cultura, ni Ruiz Gallardón a Justícia, ni Margallo a Afers Exteriors, ni Cristóbal Montoro a Hisenda i Administracions Públiques, ni Guerra com a diputat del mateix parlament o presidint la comissió d’afers constitucionals. Ens perdrem, és clar, el missatge de cap d’any del rei d’Espanya, des del seu palau de la Zarzuela, i ja no estarem al dia del que diguin els presidents i expresidents de certes comunitats autònomes en relació a nosaltres. Ja no serem defensats més per l’exèrcit espanyol davant d’hipotètics enemics, ni continuarà vetllant per la nostra seguretat la policia nacional o la guàrdia civil, ni tindrem el CNI al servei del poble català, com fins ara, ni estarem sota l’empara de la justícia espanyola i el seu sistema jurídic imparcial, ràpid i, sobretot, sensible a la doble oficialitat lingüística.
No gaudirem més de la cobertura d’ambaixades i consolats del Regne d’Espanya, garantia permanent de bon servei, en particular facilitant els tràmits per a votar en les eleccions al Parlament de Catalunya als compatriotes de l’exterior, ni podrem exhibir amb orgull, anant pel món, el nostre DNI i passaport espanyols. Ja no podrem representar Espanya, cantant en castellà, al festival d’Eurovisió, ni acollir-nos a la inversió colossal que fa, any rere any, l’Institut Cervantes per a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Haurem de seguir, via satèl·lit, cadenes de televisió com 13TV o bé Intereconomia, exemples d’objectivitat, tolerància i respecte a la diversitat, transmissores de grans valors de civilització i cultura que ara ens perdrem. I tampoc estarem gaire al dia de la vida quotidiana i les misèries de certs cantants, toreros, comentaristes casposos, presentadors de televisió, astròlegs, esportistes, gigolós, empresaris, membres de la casa reial o la noblesa, estafadors, corruptes i tutti quanti, si no ens abonem també a algun satèl·lit, per a no quedar desinformats. Fora d’Espanya, la Conferència Episcopal espanyola deixarà de tenir-nos presents en les seves oracions i no passaran més el rosari per a la nostra salvació eterna. Els esportistes catalans ja no podran guanyar més medalles, ni campionats, ni copes en nom d’Espanya, i es perdran, per tant, el goig de veure onejar la bandera espanyola i escoltar la música del seu himne en pujar al pòdium a celebrar la victòria. Els escaladors que facin cims inabastables o els atletes que batin rècords ja no viuran l’emoció de fer-ho en nom d’Espanya. I haurem de comprar d’estranquis, en algun bar, forn o perruqueria, els dècims de la seva loteria nacional o els cupons de l’ONCE, tot i que aquests els hagués creat un català. En fi, serà un cop molt dur, però estic convençut que, malgrat tot, ens en sortirem i serem capaços de superar-ho.
