inadaptat susial
Madmaxista
1-O: no me movilizaré precisamente porque soy demócrata
Francesc Trillas
Progrés Real/Progreso Real
Este próximo domingo, día 1 de Octubre, se consumará el fracaso de los líderes independentistas catalanes de organizar un referéndum de auto-determinación. Con esta convocatoria intentaban una vez más engañar su demasiada de seguidores (después de los fracasados 18 meses de la hoja de ruta) haciéndolos pensar por *enèssima vez que el camino hacia "la independencia" era fácil, rápido y sin costes relevantes ("lo tenemos a tocar", "estamos a punto", "ahora es la hora"), como si Europa nos estuviera esperando y tuviera prisa para acogernos.
No habrá referéndum, pero sí que habrá una movilización. Si en esta no se invierten recursos institucionales públicos, que son de todos, tendría que ser permitida. Pero que no cuenten con mí, yo no participaré.
Estas son *resumidament las razones (desarrolladas en tantos tablas anteriores de este blog): -Implicar nuestras instituciones de autogobierno en un referéndum ilegal y clandestino, que vulnera nuestras propias reglas y leyes, y que vulnera los derechos de nuestros representantes parlamentarios, es la culminación de la privatización (incluyendo la *relativització del estado de derecho) de la Generalitat por parte del *pujolisme. El autogobierno por el que lucharon nuestros padres se ha convertido en una maquinaria propagandística colosal (impidiendo la normal rendición de cuentas en una democracia desde hace años), que difunde valores antagónicos a los que se enseñan a los niños a las escuelas cuando la consejera de Enseñanza no mira.
Votar no es democrático si no va acompañado de unas reglas comúnmente aceptadas. Y hoy ninguna sociedad democrática no acepta entre estas reglas los referéndums de autodeterminación unilaterales. -La intimidación on line y *off *line que sufre mucha gente que piensa como yo es muy reveladora de la visión de la democracia prepotente y *pre-violenta que tienen algunos: el alcalde de Mollet y su familia perseguidos por la calle, la tienda de los padres de un líder político atacada, las sedes del PSC y otros partidos con destrozos cada mañana... También representantes independentistas han recibido (aunque menos) ataques igualmente condenables por parte de nacionalistas radicales españoles. Pero no hay dos lados que practican la violencia: toda viene del mismo lado, el fanatismo nacionalista. No he visto nunca a ningún federalista amenazar un fanático, como no he visto nunca ningún humano mordiendo un perro. -Nuestra lucha a la defensiva es parte de un combate más amplio, un combate muy antiguo (la lucha contra el nacionalismo y por el *internacionalisme) y muy nuevo a la vegada (la lucha contra la manipulación de la democracia que amenaza con hacer saltar las instituciones de todos por los aires aquí, al resto de Europa y en los Estados Unidos, entre otros lugares). Después de todo esto, veremos cuál es el nuevo engaño que intentan perpetrar los herederos políticos de la familia Pujol (con la ayuda inestimable de los sectores más demagogos y *eurofòbics de la izquierda radical). Necesitarán seguir *pedalant contra el viento de los pesos y contrapesos que defienden nuestra democracia, sostenida sobre todo por nuestra pertenencia a la Unión Europea a través de España. Ya he visto que hay intentos de plantear una nueva transición... No había hablado ya Artur Mas de la "transición nacional" hace años? Como los del *Brexit, como que ven que no pueden salir de la rueda del hámster, se inventan una y otra vez periodos transitorios. Todo menos reconocer el mundo donde viven. Hoy Cataluña es menos independiente que en 2010 en que se produjo la desafortunada sentencia del Estatuto. Menos independiente, pero más dividida y menos respetada.
Lo es menos, de independiente, porque hoy Europa es más soberana, ha intervenido España y España ha intervenido Cataluña. Y lo es menos también por la incompetencia y *egoïsme de los dirigentes independentistas, que han jugado al todo o nada y se están a punto de quedar sin nada. Lástima que no disparen contra su cabeza, sino contra la cabeza de todos. Quienes hace años que luchamos por la democracia, el federalismo. el catalanismo y la libertad no necesitamos añadir que esto no implica defender a Mariano Rajoy. Si en vez de una estrategia independentista hubiéramos seguido una estrategia federalista hoy Rajoy ya no seria. Cómo dice Javier *Cercas, la única utopía por la cual vale la pena luchar hoy es la de una Europa unida y federal, y nuestros adversarios son pilinguin, *Le *Pen, *Farage, la Liga Norte, los Auténticos Finlandeses y todos aquellos que se asemejan, aunque sean catalanes: todos se llenan la boca de las mismas palabras, la democracia la primera de todas. La humanidad se juega su futuro, en este combate.
Quién quiera caer en el patetismo de dedicar las últimas décadas de su vida (con la cantidad de problemas que hay en el mundo) a luchar para separar una región rica de sus sociedades vecinas, que esto es el que hacen lo guarnan con las palabras que quieran, es libre de hacerlo. Conmigo que no cuenten, y menos en nombre de la democracia. Iré al acto de apoyo al documental "Federal" el jueves, como muchos de mis estimados lectores, y después me leeré un libro, y dejaré que esparza la tormenta.
---------------------------
(Original, en català)
1-O: no em mobilitzaré precisament perquè sóc demòcrata
Aquest proper diumenge, dia 1 d'Octubre, es consumarà el fracàs dels líders independentistes catalans d'organitzar un referèndum d'auto-determinació. Amb aquesta convocatòria intentaven una vegada més enganyar la seva massa de seguidors (després dels fracassats 18 mesos del full de ruta) fent-los pensar per enèssima vegada que el camí cap a "la independència" era fàcil, ràpid i sense costos rellevants ("ho tenim a tocar", "estem a punt", "ara és l'hora"), com si Europa ens estigués esperant i tingués pressa per acollir-nos. No hi haurà referèndum, però sí que hi haurà una mobilització. Si en aquesta no s'hi esmercen recursos institucionals públics, que són de tots, hauria de ser permesa. Però que no comptin amb mi, jo no hi participaré. Aquestes són resumidament les raons (desenvolupades en tants posts anteriors d'aquest blog):
-Implicar les nostres institucions d'autogovern en un referèndum il·legal i clandestí, que vulnera les nostres pròpies regles i lleis, i que vulnera els drets dels nostres representants parlamentaris, és la culminació de la privatització (incloent la relativització de l'estat de dret) de la Generalitat per part del pujolisme. L'autogovern pel que van lluitar els nostres pares s'ha convertit en una maquinària propagandística colossal (impedint la normal rendició de comptes en una democràcia des de fa anys), que difon valors antagònics als que s'ensenyen als infants a les escoles quan la consellera d'Ensenyament no mira. Votar no és democràtic si no va acompanyat d'unes regles comunament acceptades. I avui cap societat democràtica no accepta entre aquestes regles els referèndums d'autodeterminació unilaterals.
-La intimidació on line i off line que pateix molta gent que pensa com jo és molt reveladora de la visió de la democràcia prepotent i pre-violenta que tenen alguns: l'alcalde de Mollet i la seva família perseguits pel carrer, la botiga dels pares d'un líder polític atacada, les seus del PSC i d'altres partits amb destrosses cada matí... També representants independentistes han rebut (encara que menys) atacs igualment condemnables per part de nacionalistes radicals espanyols. Però no hi ha dos costats que practiquen la violència: tota ve del mateix costat, el fanatisme nacionalista. No he vist mai a cap federalista amenaçar un fanàtic, com no he vist mai cap humà mossegant un gos.
-La nostra lluita a la defensiva és part d'un combat més ampli, un combat molt antic (la lluita contra el nacionalisme i per l'internacionalisme) i molt nou a la vegada (la lluita contra la manipulació de la democràcia que amenaça amb fer saltar les institucions de tots pels aires aquí, a la resta d'Europa i als Estats Units, entre altres llocs).
Després de tot això, veurem quin és el nou engany que intenten perpetrar els hereus polítics de la família Pujol (amb l'ajuda inestimable dels sectors més demagogs i eurofòbics de l'esquerra radical). Necessitaran seguir pedalant contra el vent dels pesos i contrapesos que defensen la nostra democràcia, sostinguda sobretot per la nostra pertinença a la Unió Europea a través d'Espanya. Ja he vist que hi ha intents de plantejar una nova transició... No havia parlat ja Artur Mas de la "transició nacional" fa anys? Com els del Brexit, com que veuen que no poden sortir de la roda del hàmster, s'inventen una i altra vegada períodes transitoris. Tot menys reconèixer el món on viuen.
Avui Catalunya és menys independent que a l'any 2010 en què es va produir la desafortunada sentència de l'Estatut. Menys independent, però més dividida i menys respectada. Ho és menys, d'independent, perquè avui Europa és més sobirana, ha intervingut Espanya i Espanya ha intervingut Catalunya. I ho és menys també per la incompetència i egoïsme dels dirigents independentistes, que han jugat al tot o res i s'estan a punt de quedar sense res. Llàstima que no disparin contra el seu cap, sinó contra el cap de tots. Els qui fa anys que lluitem per la democràcia, el federalisme. el catalanisme i la llibertat no necessitem afegir que això no implica defensar a Mariano Rajoy.
Si en comptes d'una estratègia independentista haguéssim seguit una estratègia federalista avui Rajoy ja no hi seria. Com diu Javier Cercas, l'única utopia per la qual val la pena lluitar avui és la d'una Europa unida i federal, i els nostres adversaris són pilinguin, Le Pen, Farage, la Lliga Nord, els Autèntics Finlandesos i tots aquells que s'hi assemblen, encara que siguin catalans: tots s'omplen la boca de les mateixes paraules, la democràcia la primera de totes. La humanitat s'hi juga el seu futur, en aquest combat. Qui vulgui caure en el patetisme de dedicar les darreres dècades de la seva vida (amb la quantitat de problemes que hi ha al món) a lluitar per separar una regió rica de les seves societats veïnes, que això és el que fan ho guarneixin amb les paraules que vulguin, és lliure de fer-ho. Amb mi que no hi comptin, i menys en nom de la democràcia. Aniré a l'acte de suport al documental "Federal" el dijous, com molts dels meus estimats lectors, i després em llegiré un llibre, i deixaré que escampi la tempesta.
Francesc Trillas
Progrés Real/Progreso Real
Este próximo domingo, día 1 de Octubre, se consumará el fracaso de los líderes independentistas catalanes de organizar un referéndum de auto-determinación. Con esta convocatoria intentaban una vez más engañar su demasiada de seguidores (después de los fracasados 18 meses de la hoja de ruta) haciéndolos pensar por *enèssima vez que el camino hacia "la independencia" era fácil, rápido y sin costes relevantes ("lo tenemos a tocar", "estamos a punto", "ahora es la hora"), como si Europa nos estuviera esperando y tuviera prisa para acogernos.
No habrá referéndum, pero sí que habrá una movilización. Si en esta no se invierten recursos institucionales públicos, que son de todos, tendría que ser permitida. Pero que no cuenten con mí, yo no participaré.
Estas son *resumidament las razones (desarrolladas en tantos tablas anteriores de este blog): -Implicar nuestras instituciones de autogobierno en un referéndum ilegal y clandestino, que vulnera nuestras propias reglas y leyes, y que vulnera los derechos de nuestros representantes parlamentarios, es la culminación de la privatización (incluyendo la *relativització del estado de derecho) de la Generalitat por parte del *pujolisme. El autogobierno por el que lucharon nuestros padres se ha convertido en una maquinaria propagandística colosal (impidiendo la normal rendición de cuentas en una democracia desde hace años), que difunde valores antagónicos a los que se enseñan a los niños a las escuelas cuando la consejera de Enseñanza no mira.
Votar no es democrático si no va acompañado de unas reglas comúnmente aceptadas. Y hoy ninguna sociedad democrática no acepta entre estas reglas los referéndums de autodeterminación unilaterales. -La intimidación on line y *off *line que sufre mucha gente que piensa como yo es muy reveladora de la visión de la democracia prepotente y *pre-violenta que tienen algunos: el alcalde de Mollet y su familia perseguidos por la calle, la tienda de los padres de un líder político atacada, las sedes del PSC y otros partidos con destrozos cada mañana... También representantes independentistas han recibido (aunque menos) ataques igualmente condenables por parte de nacionalistas radicales españoles. Pero no hay dos lados que practican la violencia: toda viene del mismo lado, el fanatismo nacionalista. No he visto nunca a ningún federalista amenazar un fanático, como no he visto nunca ningún humano mordiendo un perro. -Nuestra lucha a la defensiva es parte de un combate más amplio, un combate muy antiguo (la lucha contra el nacionalismo y por el *internacionalisme) y muy nuevo a la vegada (la lucha contra la manipulación de la democracia que amenaza con hacer saltar las instituciones de todos por los aires aquí, al resto de Europa y en los Estados Unidos, entre otros lugares). Después de todo esto, veremos cuál es el nuevo engaño que intentan perpetrar los herederos políticos de la familia Pujol (con la ayuda inestimable de los sectores más demagogos y *eurofòbics de la izquierda radical). Necesitarán seguir *pedalant contra el viento de los pesos y contrapesos que defienden nuestra democracia, sostenida sobre todo por nuestra pertenencia a la Unión Europea a través de España. Ya he visto que hay intentos de plantear una nueva transición... No había hablado ya Artur Mas de la "transición nacional" hace años? Como los del *Brexit, como que ven que no pueden salir de la rueda del hámster, se inventan una y otra vez periodos transitorios. Todo menos reconocer el mundo donde viven. Hoy Cataluña es menos independiente que en 2010 en que se produjo la desafortunada sentencia del Estatuto. Menos independiente, pero más dividida y menos respetada.
Lo es menos, de independiente, porque hoy Europa es más soberana, ha intervenido España y España ha intervenido Cataluña. Y lo es menos también por la incompetencia y *egoïsme de los dirigentes independentistas, que han jugado al todo o nada y se están a punto de quedar sin nada. Lástima que no disparen contra su cabeza, sino contra la cabeza de todos. Quienes hace años que luchamos por la democracia, el federalismo. el catalanismo y la libertad no necesitamos añadir que esto no implica defender a Mariano Rajoy. Si en vez de una estrategia independentista hubiéramos seguido una estrategia federalista hoy Rajoy ya no seria. Cómo dice Javier *Cercas, la única utopía por la cual vale la pena luchar hoy es la de una Europa unida y federal, y nuestros adversarios son pilinguin, *Le *Pen, *Farage, la Liga Norte, los Auténticos Finlandeses y todos aquellos que se asemejan, aunque sean catalanes: todos se llenan la boca de las mismas palabras, la democracia la primera de todas. La humanidad se juega su futuro, en este combate.
Quién quiera caer en el patetismo de dedicar las últimas décadas de su vida (con la cantidad de problemas que hay en el mundo) a luchar para separar una región rica de sus sociedades vecinas, que esto es el que hacen lo guarnan con las palabras que quieran, es libre de hacerlo. Conmigo que no cuenten, y menos en nombre de la democracia. Iré al acto de apoyo al documental "Federal" el jueves, como muchos de mis estimados lectores, y después me leeré un libro, y dejaré que esparza la tormenta.
---------------------------
(Original, en català)
1-O: no em mobilitzaré precisament perquè sóc demòcrata
Aquest proper diumenge, dia 1 d'Octubre, es consumarà el fracàs dels líders independentistes catalans d'organitzar un referèndum d'auto-determinació. Amb aquesta convocatòria intentaven una vegada més enganyar la seva massa de seguidors (després dels fracassats 18 mesos del full de ruta) fent-los pensar per enèssima vegada que el camí cap a "la independència" era fàcil, ràpid i sense costos rellevants ("ho tenim a tocar", "estem a punt", "ara és l'hora"), com si Europa ens estigués esperant i tingués pressa per acollir-nos. No hi haurà referèndum, però sí que hi haurà una mobilització. Si en aquesta no s'hi esmercen recursos institucionals públics, que són de tots, hauria de ser permesa. Però que no comptin amb mi, jo no hi participaré. Aquestes són resumidament les raons (desenvolupades en tants posts anteriors d'aquest blog):
-Implicar les nostres institucions d'autogovern en un referèndum il·legal i clandestí, que vulnera les nostres pròpies regles i lleis, i que vulnera els drets dels nostres representants parlamentaris, és la culminació de la privatització (incloent la relativització de l'estat de dret) de la Generalitat per part del pujolisme. L'autogovern pel que van lluitar els nostres pares s'ha convertit en una maquinària propagandística colossal (impedint la normal rendició de comptes en una democràcia des de fa anys), que difon valors antagònics als que s'ensenyen als infants a les escoles quan la consellera d'Ensenyament no mira. Votar no és democràtic si no va acompanyat d'unes regles comunament acceptades. I avui cap societat democràtica no accepta entre aquestes regles els referèndums d'autodeterminació unilaterals.
-La intimidació on line i off line que pateix molta gent que pensa com jo és molt reveladora de la visió de la democràcia prepotent i pre-violenta que tenen alguns: l'alcalde de Mollet i la seva família perseguits pel carrer, la botiga dels pares d'un líder polític atacada, les seus del PSC i d'altres partits amb destrosses cada matí... També representants independentistes han rebut (encara que menys) atacs igualment condemnables per part de nacionalistes radicals espanyols. Però no hi ha dos costats que practiquen la violència: tota ve del mateix costat, el fanatisme nacionalista. No he vist mai a cap federalista amenaçar un fanàtic, com no he vist mai cap humà mossegant un gos.
-La nostra lluita a la defensiva és part d'un combat més ampli, un combat molt antic (la lluita contra el nacionalisme i per l'internacionalisme) i molt nou a la vegada (la lluita contra la manipulació de la democràcia que amenaça amb fer saltar les institucions de tots pels aires aquí, a la resta d'Europa i als Estats Units, entre altres llocs).
Després de tot això, veurem quin és el nou engany que intenten perpetrar els hereus polítics de la família Pujol (amb l'ajuda inestimable dels sectors més demagogs i eurofòbics de l'esquerra radical). Necessitaran seguir pedalant contra el vent dels pesos i contrapesos que defensen la nostra democràcia, sostinguda sobretot per la nostra pertinença a la Unió Europea a través d'Espanya. Ja he vist que hi ha intents de plantejar una nova transició... No havia parlat ja Artur Mas de la "transició nacional" fa anys? Com els del Brexit, com que veuen que no poden sortir de la roda del hàmster, s'inventen una i altra vegada períodes transitoris. Tot menys reconèixer el món on viuen.
Avui Catalunya és menys independent que a l'any 2010 en què es va produir la desafortunada sentència de l'Estatut. Menys independent, però més dividida i menys respectada. Ho és menys, d'independent, perquè avui Europa és més sobirana, ha intervingut Espanya i Espanya ha intervingut Catalunya. I ho és menys també per la incompetència i egoïsme dels dirigents independentistes, que han jugat al tot o res i s'estan a punt de quedar sense res. Llàstima que no disparin contra el seu cap, sinó contra el cap de tots. Els qui fa anys que lluitem per la democràcia, el federalisme. el catalanisme i la llibertat no necessitem afegir que això no implica defensar a Mariano Rajoy.
Si en comptes d'una estratègia independentista haguéssim seguit una estratègia federalista avui Rajoy ja no hi seria. Com diu Javier Cercas, l'única utopia per la qual val la pena lluitar avui és la d'una Europa unida i federal, i els nostres adversaris són pilinguin, Le Pen, Farage, la Lliga Nord, els Autèntics Finlandesos i tots aquells que s'hi assemblen, encara que siguin catalans: tots s'omplen la boca de les mateixes paraules, la democràcia la primera de totes. La humanitat s'hi juga el seu futur, en aquest combat. Qui vulgui caure en el patetisme de dedicar les darreres dècades de la seva vida (amb la quantitat de problemes que hi ha al món) a lluitar per separar una regió rica de les seves societats veïnes, que això és el que fan ho guarneixin amb les paraules que vulguin, és lliure de fer-ho. Amb mi que no hi comptin, i menys en nom de la democràcia. Aniré a l'acte de suport al documental "Federal" el dijous, com molts dels meus estimats lectors, i després em llegiré un llibre, i deixaré que escampi la tempesta.
