emos_sio_engañás
Intel "Drewell" 3,7Ghz DDR3 x 16GB-1333Ghz HD7770
El meu lloc es el mon, el meu lloc es la naturalea. Em sembla que no hi tinc lloc aquesta "terreta".
Sempre m'ha semblat de vergonya lo massa valencià... Sempre tan desenraelat, i no hi es que no sápiga ser d'aquí, d'así, d'açí... Hi es que no saps qui et's, fins que no hi palpes la vulgaritat, la bestiesa... L'amargor d'una terra que no hi te de cor, que no hi entén més que de fer el salvatge, l'animal, que l'escarota tot conat d'orgull i dignitat.
Quant la brutetat, física i jovenlandesal, s'han apoderat d'unes gents que igual ja teníen facil.litat.. Facil.litat per lo brut, facil.litat per lo amoral. Quant i sembla qu'aixó li diuen "dignitat", salvatxisme exacervat, noves tendencies, trencant; trencant el silenci de les nits, trencant la natura dels cossos, trencant els nassos amb olors pudents, trencant els designis amb tot tipus de mentires...
La corupcciò deixa poca dolçor, poca vellea, poca o gens d'alegría; gent que ja no hi sap disfrutar sense una barbaritat, com a l'imperi romá. Dien els texts, que el circo es feu pudent, pudent de morts virulentes, pudent de viol.lencia "gratuita". Casi poc més qu'el dinar, el dinar i els jocs mortals.
Quant "la llavoreta" es amarga, quant trencar els cossos es fa normal... Quant Sodoma y Gomorra ja ho hi feren de notar. Qu'aixó es históric, no sols al.legoría. Es parlaba de brutetat...
Ja dic, salvatjada. Lo salvatje, lo animal... ¿Descobríen els romans que veníem dels animals? I, valga la redundancia, es un dupte que m'acaba d'arribar. "¿Si somos animales, por qué no comportarse como uno de ellos?". I lo dolent es que hi sembla que es mundial, no tan sols provincial, encara qu'açí, el present escriguent hi hatxca viatjat poc.
Por em dona rememora.ho, i un tal Friedric Bronw escrigé "que la torba sempre hi es queda amb lo sensacional" Hi hauría algo més sensacional o sensacionalista que el fet en sí de la salvatxada? De fer i ser un salvatxe mateix, un animal..? Perque aixó es el que hi sembla, al fi i a la resta... Hi ha algo més bobo que algú qu'es creguera "un lobo" i no hi sagera ni hi escriure un llop..?
"Trencándolo todo" "io nunca digo mentira de esa, i todo lo que tengo es sabiesa, i lo digo así porque me creo Santa Teresa"
Prou, hi dic, prou. Val ja de tanta estupidesa, que no hi sabeu d'hon venim a ciencia cierta? De la Natura, com no, pero d'una constuciò de milenis als qu'el ser humá ha refinat la seua mena de esser, fins arribar a la certessa, de que no hi som regits per deus, ni portem dins una bestia.
Som, producte cultural, refinat i el.laborat, fins a la década del 80's. Es el compte del "pastoret valent", totes les generación deien "que viene el lobo, que viene el lobo generacional" i al remat el llop ha vingut i s'ha menjat totes les ovelles:
Les dones ja no hi saben ser dones, i quant la tendressa que ostenta la dona es torna no bona, l'edifici es desploma. Desde Madrid i desde Vizcaia, els dos jugaríen junts a la mateixa baralla; les dones ja no volen ser dones, volen ser "porcs senglars".
I no file massa prim, quant desde catalunya es ama la flama de l'animalesca. Au! A fer la ma l'oració dels collons aquesta! Ni hi puc més, fill de fruta el que la lleixca.
Sempre m'ha semblat de vergonya lo massa valencià... Sempre tan desenraelat, i no hi es que no sápiga ser d'aquí, d'así, d'açí... Hi es que no saps qui et's, fins que no hi palpes la vulgaritat, la bestiesa... L'amargor d'una terra que no hi te de cor, que no hi entén més que de fer el salvatge, l'animal, que l'escarota tot conat d'orgull i dignitat.
Quant la brutetat, física i jovenlandesal, s'han apoderat d'unes gents que igual ja teníen facil.litat.. Facil.litat per lo brut, facil.litat per lo amoral. Quant i sembla qu'aixó li diuen "dignitat", salvatxisme exacervat, noves tendencies, trencant; trencant el silenci de les nits, trencant la natura dels cossos, trencant els nassos amb olors pudents, trencant els designis amb tot tipus de mentires...
La corupcciò deixa poca dolçor, poca vellea, poca o gens d'alegría; gent que ja no hi sap disfrutar sense una barbaritat, com a l'imperi romá. Dien els texts, que el circo es feu pudent, pudent de morts virulentes, pudent de viol.lencia "gratuita". Casi poc més qu'el dinar, el dinar i els jocs mortals.
Quant "la llavoreta" es amarga, quant trencar els cossos es fa normal... Quant Sodoma y Gomorra ja ho hi feren de notar. Qu'aixó es históric, no sols al.legoría. Es parlaba de brutetat...
Ja dic, salvatjada. Lo salvatje, lo animal... ¿Descobríen els romans que veníem dels animals? I, valga la redundancia, es un dupte que m'acaba d'arribar. "¿Si somos animales, por qué no comportarse como uno de ellos?". I lo dolent es que hi sembla que es mundial, no tan sols provincial, encara qu'açí, el present escriguent hi hatxca viatjat poc.
Por em dona rememora.ho, i un tal Friedric Bronw escrigé "que la torba sempre hi es queda amb lo sensacional" Hi hauría algo més sensacional o sensacionalista que el fet en sí de la salvatxada? De fer i ser un salvatxe mateix, un animal..? Perque aixó es el que hi sembla, al fi i a la resta... Hi ha algo més bobo que algú qu'es creguera "un lobo" i no hi sagera ni hi escriure un llop..?
"Trencándolo todo" "io nunca digo mentira de esa, i todo lo que tengo es sabiesa, i lo digo así porque me creo Santa Teresa"
Prou, hi dic, prou. Val ja de tanta estupidesa, que no hi sabeu d'hon venim a ciencia cierta? De la Natura, com no, pero d'una constuciò de milenis als qu'el ser humá ha refinat la seua mena de esser, fins arribar a la certessa, de que no hi som regits per deus, ni portem dins una bestia.
Som, producte cultural, refinat i el.laborat, fins a la década del 80's. Es el compte del "pastoret valent", totes les generación deien "que viene el lobo, que viene el lobo generacional" i al remat el llop ha vingut i s'ha menjat totes les ovelles:
Les dones ja no hi saben ser dones, i quant la tendressa que ostenta la dona es torna no bona, l'edifici es desploma. Desde Madrid i desde Vizcaia, els dos jugaríen junts a la mateixa baralla; les dones ja no volen ser dones, volen ser "porcs senglars".
I no file massa prim, quant desde catalunya es ama la flama de l'animalesca. Au! A fer la ma l'oració dels collons aquesta! Ni hi puc més, fill de fruta el que la lleixca.
Última edición:
