Malditos Ilegitimos
Será en Octubre
- Desde
- 5 Sep 2010
- Mensajes
- 75.739
- Fruta
- 65.865
Traducción automática del catalán al español: puede contener errores.
Ver el texto original (catalán)
Viure amb "por i vergonya"
Un d’aquells presos, Luis Ortiz, alliberat el 1943 i les paraules del qual tanquen el llibre d’Hernández, va morir la setmana passada als 102 anys. Deia que volia morir amb les botes posades i ho va fer, amb el missatge d’explicar als joves la veritable realitat del règim. “Durant la dictadura aquests homes que havien defensat les idees democràtiques, van viure amb por i vergonya perquè la societat identificava republicans amb incivil i assassins de capellans –lamenta el periodista. Els qui avui volen blanquejar el franquisme convé contestar-los amb dades perquè es recordi que en aquest país hi va haver un règim democràtic que va ser violentat per un cop feixista amb recolzament dels nancy i de Mussolini.
Vexacions i abusa de dones
No hi va haver camps de dones però sí dones als camps, com en el de Los Almendros d’Alacant o el de Cabra (Còrdova). La majoria van estar a les presons, però van patir la fam, l’amuntegament i el maltractament igual que els homes. I vexacions: els donaven oli de ricí perquè tinguessin diarrea mentre les obligaven a desfilar amb els cabells rapat. Una pràctica estesa en els camps, segons múltiples testimonis, era la abusa de dones i filles dels captius quan anaven a portar-los roba i menjar. Els presos sabien que no els quedaven més opcions que “rebaixar-se”. A Castuera, quan portaven un pres al mur de contenció, els seus companys cantaven: “Mujer que adoro, cuánto lo siento/no poderte abrazar ya (...). Lloro porque todo ha terminado/por salvarme tu honra has dado/eso también lo sé yo”. Gairebé 31.000 nadons va robar el franquisme a les republicanes, segons dades de l’Audiència Nacional per a l’ONU.
A Catalunya, d’Horta a Reus i Puigcerdà
Dels 296 camps de concentració oficials del franquisme, a Catalunya en van funcionar 14. Després de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener del 1939, els revoltats van amuntegar la majoria de presoners a la presó Model, la de dones de les Corts i al castell de Montjuïc, però de seguida, al febrer, van obrir la Casa de la Caritat d’Horta, un camp estable amb capacitat per a 15.000 presos que va operar fins a l’abril del 1940. Lleida va ser la província catalana amb més camps, sis, entre els quals el del Seminari Vell a la catedral i la conservera Vilalta, i la cimentera de Cervera (fins a 5.000 presoners). També es van utilitzar com a tals els convents de Sant Agustí d’Igualada, del Carme de Manresa, de la Punxa a Tarragona, la Caserna de Cavalleria de Reus, el magatzem de carbó i el castell de San Ferran a Figueres.
Un d’aquells presos, Luis Ortiz, alliberat el 1943 i les paraules del qual tanquen el llibre d’Hernández, va morir la setmana passada als 102 anys. Deia que volia morir amb les botes posades i ho va fer, amb el missatge d’explicar als joves la veritable realitat del règim. “Durant la dictadura aquests homes que havien defensat les idees democràtiques, van viure amb por i vergonya perquè la societat identificava republicans amb incivil i assassins de capellans –lamenta el periodista. Els qui avui volen blanquejar el franquisme convé contestar-los amb dades perquè es recordi que en aquest país hi va haver un règim democràtic que va ser violentat per un cop feixista amb recolzament dels nancy i de Mussolini.
Vexacions i abusa de dones
No hi va haver camps de dones però sí dones als camps, com en el de Los Almendros d’Alacant o el de Cabra (Còrdova). La majoria van estar a les presons, però van patir la fam, l’amuntegament i el maltractament igual que els homes. I vexacions: els donaven oli de ricí perquè tinguessin diarrea mentre les obligaven a desfilar amb els cabells rapat. Una pràctica estesa en els camps, segons múltiples testimonis, era la abusa de dones i filles dels captius quan anaven a portar-los roba i menjar. Els presos sabien que no els quedaven més opcions que “rebaixar-se”. A Castuera, quan portaven un pres al mur de contenció, els seus companys cantaven: “Mujer que adoro, cuánto lo siento/no poderte abrazar ya (...). Lloro porque todo ha terminado/por salvarme tu honra has dado/eso también lo sé yo”. Gairebé 31.000 nadons va robar el franquisme a les republicanes, segons dades de l’Audiència Nacional per a l’ONU.
A Catalunya, d’Horta a Reus i Puigcerdà
Dels 296 camps de concentració oficials del franquisme, a Catalunya en van funcionar 14. Després de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener del 1939, els revoltats van amuntegar la majoria de presoners a la presó Model, la de dones de les Corts i al castell de Montjuïc, però de seguida, al febrer, van obrir la Casa de la Caritat d’Horta, un camp estable amb capacitat per a 15.000 presos que va operar fins a l’abril del 1940. Lleida va ser la província catalana amb més camps, sis, entre els quals el del Seminari Vell a la catedral i la conservera Vilalta, i la cimentera de Cervera (fins a 5.000 presoners). També es van utilitzar com a tals els convents de Sant Agustí d’Igualada, del Carme de Manresa, de la Punxa a Tarragona, la Caserna de Cavalleria de Reus, el magatzem de carbó i el castell de San Ferran a Figueres.
Vivir con "miedo y vergüenza"
Uno de aquellos presos, Luis Ortiz, liberado en 1943 y cuyas palabras cierran el libro de Hernández, murió la semana pasada a los 102 años. Decía que quería morir con las botas puestas y lo hizo, con el mensaje de explicar a los jóvenes la verdadera realidad del régimen. "Durante la dictadura estos hombres que habían defendido las ideas democráticas, vivieron con miedo y vergüenza porque la sociedad identificaba republicanos con incivil y malos de curas –lamenta el periodista. A los que hoy quieren blanquear el franquismo conviene contestarles con datos para que se recuerde que en este país hubo un régimen democrático que fue violentado por un golpe facineroso con apoyo de los nancy y de Mussolini.
Vexaciones y abusa de mujeres
No hubo campos de mujeres pero sí mujeres en los campos, como en el de Los Almendros de Alicante o el de Cabra (Córdoba). La mayoría estuvieron en las prisiones, pero sufrieron el hambre, el hacinamiento y el maltrato igual que los hombres. Y vexaciones: les daban aceite de ricino para que tuvieran diarrea mientras las obligaban a desfilar con los cabellos rapados. Una práctica extendida en los campos, según múltiples testimonios, era la abusa de mujeres e hijas de los cautivos cuando iban a llevarles ropa y comida. Los presos sabían que no les quedaban más opciones que "rebajarse". En Castuera, cuando llevaban un preso al muro de contención, sus compañeros cantaban: "Mujer que adoro, cuánto lo siento/no poderte abrazar ya (...). Lloro porque todo ha terminado/por salvarme tu honra has dado/eso también lo sé yo". Casi 31.000 bebés robó el franquismo a las republicanas, según datos de la Audiencia Nacional para la ONU.
En Cataluña, de Horta a Reus y Puigcerdà
De los 296 campos de concentración oficiales del franquismo, en Cataluña funcionaron 14. Tras la caída de Barcelona, el 26 de enero de 1939, los sublevados hacinaron a la mayoría de prisioneros en la prisión Modelo, la de mujeres de les Corts y en el castillo de Montjuïc, pero enseguida, en febrero, abrieron la Casa de la Caridad de Horta, un campo estable con capacidad para 15.000 presos que operó hasta abril de 1940. Lleida fue la provincia catalana con más campos, seis, entre ellos el del Seminario Viejo en la catedral y la conservera Vilalta, y la cementera de Cervera (hasta 5.000 prisioneros). También se utilizaron como tales los conventos de Sant Agustí de Igualada, del Carme de Manresa, de la Punxa en Tarragona, la Caserna de Cavalleria de Reus, el almacén de carbón y el castillo de San Ferran en Figueres.
Uno de aquellos presos, Luis Ortiz, liberado en 1943 y cuyas palabras cierran el libro de Hernández, murió la semana pasada a los 102 años. Decía que quería morir con las botas puestas y lo hizo, con el mensaje de explicar a los jóvenes la verdadera realidad del régimen. "Durante la dictadura estos hombres que habían defendido las ideas democráticas, vivieron con miedo y vergüenza porque la sociedad identificaba republicanos con incivil y malos de curas –lamenta el periodista. A los que hoy quieren blanquear el franquismo conviene contestarles con datos para que se recuerde que en este país hubo un régimen democrático que fue violentado por un golpe facineroso con apoyo de los nancy y de Mussolini.
Vexaciones y abusa de mujeres
No hubo campos de mujeres pero sí mujeres en los campos, como en el de Los Almendros de Alicante o el de Cabra (Córdoba). La mayoría estuvieron en las prisiones, pero sufrieron el hambre, el hacinamiento y el maltrato igual que los hombres. Y vexaciones: les daban aceite de ricino para que tuvieran diarrea mientras las obligaban a desfilar con los cabellos rapados. Una práctica extendida en los campos, según múltiples testimonios, era la abusa de mujeres e hijas de los cautivos cuando iban a llevarles ropa y comida. Los presos sabían que no les quedaban más opciones que "rebajarse". En Castuera, cuando llevaban un preso al muro de contención, sus compañeros cantaban: "Mujer que adoro, cuánto lo siento/no poderte abrazar ya (...). Lloro porque todo ha terminado/por salvarme tu honra has dado/eso también lo sé yo". Casi 31.000 bebés robó el franquismo a las republicanas, según datos de la Audiencia Nacional para la ONU.
En Cataluña, de Horta a Reus y Puigcerdà
De los 296 campos de concentración oficiales del franquismo, en Cataluña funcionaron 14. Tras la caída de Barcelona, el 26 de enero de 1939, los sublevados hacinaron a la mayoría de prisioneros en la prisión Modelo, la de mujeres de les Corts y en el castillo de Montjuïc, pero enseguida, en febrero, abrieron la Casa de la Caridad de Horta, un campo estable con capacidad para 15.000 presos que operó hasta abril de 1940. Lleida fue la provincia catalana con más campos, seis, entre ellos el del Seminario Viejo en la catedral y la conservera Vilalta, y la cementera de Cervera (hasta 5.000 prisioneros). También se utilizaron como tales los conventos de Sant Agustí de Igualada, del Carme de Manresa, de la Punxa en Tarragona, la Caserna de Cavalleria de Reus, el almacén de carbón y el castillo de San Ferran en Figueres.