N
No Registrado
Guest
El diario Avui está realizando un análisis sobre la vivienda en Europa. Hoy empiezan por Inglaterra. Os paso el link y el texto. Está en catalán, pero creo que lo podéis entender. Si no podéis descifrar alguna frase, me la podéis preguntar.
http://www.avui.es/avui/diari/06/gen/25/141145.htm
L'habitatge a Europa (I)
- L'alça de preus es modera al Regne Unit després de forts augments
- Un mercat immobiliari en plena desacceleració
- Desigual: El preu mitjà d'un habitatge a la Gran Bretanya és de 266.029 euros, però hi ha grans diferències entre el nord i el sud del país Increment des del 1992
- En els últims tretze anys el creixement mitjà anual ha superat el 8 per cent
El preu de la vivenda a la Gran Bretanya està tornant a créixer al ritme que marquen els principals indicadors econòmics, després de més d'una dècada d'alces desproporcionades. L'any passat el cost de l'habitatge va encarir-se en un 5,1 per cent, el creixement més baix des del 1992, i totes les previsions indiquen que aquest exercici l'alça serà encara més moderada. En els últims tretze anys l'increment mitjà anual ha sigut del 8 per cent, excepte en el fort període expansiu 1999-2004, en què l'augment es va situar per sobre d'aquesta xifra. "Si tenim un altre any de creixement econòmic i l'increment dels preus de l'habitatge és superior al dels salaris, baixarà la demanda immobiliària", pronostica Martin Ellis, cap del departament d'Economia de Halifax, una de les principals entitats de crèdits hipotecaris.
Ellis no es sorprèn de la desacceleració dels preus, perquè "tots els indicadors anunciaven aquesta moderació en l'evolució del cost". Nationwide, una altra de les grans entitats financeres, pronostica una alça de preus del 3 per cent per a aquest exercici. Els indicadors de les entitats emissores de préstecs acostumen a ser els més encertats en un sector que des del 1980 només ha patit dues caigudes: una a mitjans dels anys vuitanta i l'altra els dos primers anys dels noranta. La continuïtat en l'encariment de l'habitatge respon principalment a dos factors: l'increment del nivell d'ocupació i els baixos tipus d'interès que s'han donat en els últims anys, segons els analistes.
A la Gran Bretanya, com a Catalunya, la desproporció del mercat immobiliari s'accentua segons les grans ciutats o les característiques de la zona geogràfica. El preu mitjà d'un habitatge va ser de 266.029 euros (171.632 lliures esterlines), però hi ha grans diferències geogràfiques entre el nord i el sud d'Anglaterra i encara més entre Londres i els seus voltants, d'una banda, i Irlanda del Nord i alguns llocs d'Escòcia, d'una altra. En àrees com el comtat de Cornualla, a la punta sud-oest de l'illa, i la zona costera marítima de Devon, al sud d'Anglaterra, l'increment dels preus de les cases ha sigut substancial a causa de l'expansió de les segones residències.
El mercat immobiliari de la Gran Bretanya té elements de l'època feudal. Fins al 1925 les transaccions de cases es feien, majoritàriament, com a concessió per un nombre d'anys determinat, que anava dels 49 als 199. El comprador adquiria el dret a viure en una casa el període acordat, però no per això deixava de pagar un lloguer pel terreny sobre el qual estava edificada. Aquesta fórmula continua avui vigent en els barris luxosos de Londres, com Belgravia i Saint James, propietat del duc de Westminster o de la reina. La reforma de la llei del 1925 -arran de la promoció d'edificis multivivenda- ha fet que a poc a poc anés desapareixent aquest sistema i actualment gairebé el 70 per cent dels pisos es venen com a freehold, és a dir, sense separar la propietat del terreny i l'habitatge i renunciant a cap tipus de termini de concessió.
Menys marge de beneficis
Una altra perspectiva per analitzar els alts i baixos -més alts que baixos- del mercat immobiliari és anar a la recerca de l'opinió dels constructors, que van patir importants caigudes de feina l'any passat. Andrew Carr-Locke, director de finances del grup George Wimpey, un dels principals del Regne Unit i amb operacions als Estats Units, assegura que en els últims mesos s'han reduït els marges de beneficis i que les vendes han caigut al Regne Unit. Aquesta davallada ha sigut parcialment compensada per l'increment del negoci als Estats Units. "El mercat immobiliari està passant un dels moments més durs de les últimes dècades", assenyala aquest directiu d'un grup constructor, un sector que acostuma a percebre ràpidament el canvi de cicle econòmic en l'activitat.
http://www.avui.es/avui/diari/06/gen/25/141145.htm
L'habitatge a Europa (I)
- L'alça de preus es modera al Regne Unit després de forts augments
- Un mercat immobiliari en plena desacceleració
- Desigual: El preu mitjà d'un habitatge a la Gran Bretanya és de 266.029 euros, però hi ha grans diferències entre el nord i el sud del país Increment des del 1992
- En els últims tretze anys el creixement mitjà anual ha superat el 8 per cent
El preu de la vivenda a la Gran Bretanya està tornant a créixer al ritme que marquen els principals indicadors econòmics, després de més d'una dècada d'alces desproporcionades. L'any passat el cost de l'habitatge va encarir-se en un 5,1 per cent, el creixement més baix des del 1992, i totes les previsions indiquen que aquest exercici l'alça serà encara més moderada. En els últims tretze anys l'increment mitjà anual ha sigut del 8 per cent, excepte en el fort període expansiu 1999-2004, en què l'augment es va situar per sobre d'aquesta xifra. "Si tenim un altre any de creixement econòmic i l'increment dels preus de l'habitatge és superior al dels salaris, baixarà la demanda immobiliària", pronostica Martin Ellis, cap del departament d'Economia de Halifax, una de les principals entitats de crèdits hipotecaris.
Ellis no es sorprèn de la desacceleració dels preus, perquè "tots els indicadors anunciaven aquesta moderació en l'evolució del cost". Nationwide, una altra de les grans entitats financeres, pronostica una alça de preus del 3 per cent per a aquest exercici. Els indicadors de les entitats emissores de préstecs acostumen a ser els més encertats en un sector que des del 1980 només ha patit dues caigudes: una a mitjans dels anys vuitanta i l'altra els dos primers anys dels noranta. La continuïtat en l'encariment de l'habitatge respon principalment a dos factors: l'increment del nivell d'ocupació i els baixos tipus d'interès que s'han donat en els últims anys, segons els analistes.
A la Gran Bretanya, com a Catalunya, la desproporció del mercat immobiliari s'accentua segons les grans ciutats o les característiques de la zona geogràfica. El preu mitjà d'un habitatge va ser de 266.029 euros (171.632 lliures esterlines), però hi ha grans diferències geogràfiques entre el nord i el sud d'Anglaterra i encara més entre Londres i els seus voltants, d'una banda, i Irlanda del Nord i alguns llocs d'Escòcia, d'una altra. En àrees com el comtat de Cornualla, a la punta sud-oest de l'illa, i la zona costera marítima de Devon, al sud d'Anglaterra, l'increment dels preus de les cases ha sigut substancial a causa de l'expansió de les segones residències.
El mercat immobiliari de la Gran Bretanya té elements de l'època feudal. Fins al 1925 les transaccions de cases es feien, majoritàriament, com a concessió per un nombre d'anys determinat, que anava dels 49 als 199. El comprador adquiria el dret a viure en una casa el període acordat, però no per això deixava de pagar un lloguer pel terreny sobre el qual estava edificada. Aquesta fórmula continua avui vigent en els barris luxosos de Londres, com Belgravia i Saint James, propietat del duc de Westminster o de la reina. La reforma de la llei del 1925 -arran de la promoció d'edificis multivivenda- ha fet que a poc a poc anés desapareixent aquest sistema i actualment gairebé el 70 per cent dels pisos es venen com a freehold, és a dir, sense separar la propietat del terreny i l'habitatge i renunciant a cap tipus de termini de concessió.
Menys marge de beneficis
Una altra perspectiva per analitzar els alts i baixos -més alts que baixos- del mercat immobiliari és anar a la recerca de l'opinió dels constructors, que van patir importants caigudes de feina l'any passat. Andrew Carr-Locke, director de finances del grup George Wimpey, un dels principals del Regne Unit i amb operacions als Estats Units, assegura que en els últims mesos s'han reduït els marges de beneficis i que les vendes han caigut al Regne Unit. Aquesta davallada ha sigut parcialment compensada per l'increment del negoci als Estats Units. "El mercat immobiliari està passant un dels moments més durs de les últimes dècades", assenyala aquest directiu d'un grup constructor, un sector que acostuma a percebre ràpidament el canvi de cicle econòmic en l'activitat.
