Oristano: explicació dels fets
Carmen Vázquez Moll | Restaurant pizzeria Oristano | 27/08/2015 Valorar:Actualmente puntuada con 4 estrella(s) sobre 5Púntualo 1 estrellasPúntualo 2 estrellasPúntualo 3 estrellasPúntualo 4 estrellasPúntualo 5 estrellas
53Visto 7667 veces
1732 108 1 Más grande Más grande Print
Atès que arran de l'escrit del Sr. Carles Rebassa, publicat al Facebook, fent tot el possible perquè es converteixi en un missatge viral (de fet ho ha aconseguit) i donant-li la màxima difusió mediàtica que ha pogut, hem rebut diverses trucades amb insults, amenaces i altres improperis que preferim no esmentar.
Però fins ara ningú sap la nostra versió dels fets, directament ens han jutjat i condemnat. Per això anem a explicar el que va succeir, la nostre versió dels fets:
Quan el Sr. Carles Rebassa i el seu acompanyant esperaven les postres, la nostre cambrera es va equivocar i li va deixar el canvi d’un altre taula, però se’n va adonar i va canviar ràpidament el canvi a la taula corresponent. Ells li va comentar alguna cosa en català i ella no els va entendre i els hi va dir “por favor me lo podéis repetir?” i ells li van repetir en català, la cambrera una altre vegada no els va poder entendre i en un esforç els hi va dir “disculpa, por favor podria repetírmelo en castellano que no lo he entendido” a lo que ell li va contestar que la seva llengua era el català i que no la pensava canviar perquè estaven al seu país.
En aquest punt ella li va dir ”pues por favor repitamelo en catalán más despacio para que pueda entenderte”. En cap moment li va exigir que li parlessin en castellà.
Quan va acabar de repetir-li en català lentament, la nostre cambrera el va entendre i fou aquí quan s’inicià l’ofensiva del sr. Rebassa i el seu company dient que si entenia el català per què els hi havia demanat que li parlessin en castellà, que això era denunciable, feixista, franquistes, que per què els havia obligat a parlar en castellà, etc.
Davant les seves males maneres i insults, va fer el comentari poc afortunat que estàvem a Espanya i que aquí també es parlava en espanyol. Que quedi clar que estem en total desacord amb aquest comentari i que la cambrera en qüestió va estar del tot desafortunada dient-ho, però que aquesta no és la política de la nostra empresa.
La cambrera de Granada li va demanar a la seva companya de Jaén que els atengués perquè ella entenia millor el català i va davallar a la planta de baix on va rompre a plorar per l’agressivitat i hostilitat amb que l’havien tractat aquests clients.
Volem remarcar que la nostre cambrera en els quatre anys que ha treballat amb nosaltres mai ha tingut cap mena de conflicte lingüístic amb cap client dels quals la gran majoria són catalans.
L’altra cambrera els va atendre i després de demanar disculpes i comentar que l'altra cambrera havia estat desafortunada i que ella sí entenia el català, va comentar que considerava que no era tan difícil haver-ho dit en castellà.
Com a conseqüència d'aquest comentari el Sr. Rabassa, però sobre tot el seu acompanyant que ja estava bastant alterat, va començar a insultar-la cridant-li franquista, xenòfoba, catalanofòbica, etc.
Seguidament va davallar el Sr. Rebassa a demanar el compte, mentre el seu company anava cridant feixistes, i tota mena d’insults que millor no repetir, i van demanar per l'encarregat. L'encarregada de la barra els va atendre i els hi va demanar disculpes pel que havia passat a la qual cosa l'acompanyant del Sr. Rebassa li va contestar que es fiqués les disculpes pel cul, i van seguir cridant tota mena d’improperis a les dues cambreres i a tots els treballadors del local. Quan va sortir l'encarregat del forn i vist la cridòria que s'estava muntant al Restaurant els hi va dir que abandonessin el local, perquè estava clar que la situació s'estava descontrolant.
Que quedi clar que la majoria dels treballadors de la pizzeria són menorquins (també n’hi ha de catalans) i parlen i entenen perfectament el català, ho parlem des que vam néixer. De fet, el propietari del local és català.
Que cap de nosaltres som anticatalanistes, de fet la majoria són estudiants i estudien a Barcelona, on estan perfectament integrats.
Però, el que si veiem, que aquest incident, en la versió sensacionalista i victimista amb la qual l’ha redacta el Sr. Rebassa, li ha anat molt bé a ell per donar-se publicitat, posar-se com una víctima d'una situació xenòfoba, sense importar-li en absolut el gran dany moral que li ha ocasionat a la nostra empresa i sobretot als nostres empleats.
Tots ells estan molt afectats pel que ha passat, per tots els insults i amenaces rebudes tant pel Sr. Rebassa i el seu amic, com per part de tots els simpatitzants del Sr. Rebassa que ens estan acrivillant a cridades amenaçants i atacs massius a tota la xarxa social.
Creiem que aquestes actituds tan radicals no fan més que fomentar l'odi entre catalanoparlants i la resta d'espanyols i que el Sr. Rebassa sí que considera un delicte la presumpta agressió al català, però en canvi els insults i menyspreu a les persones no els hi dóna cap importància. També dir que quan el Sr. Rabassa diu que tots els nostres cambrers haurien de saber parlar català, que és el que suggereix el Sr. Rebassa? Com ho fem? Suggereix que no podem contractar personal que no sigui catalanoparlant i concretament andalusos? O que obliguem als cambrers de la península a què després de la seva jornada laboral vagin a fer un curs intensiu de català encara que vinguin a treballar només per uns pocs mesos?
No hi haurà una mica de xenofòbia per la seva banda? ....
També voldríem puntualitzar Sr. Rebassa que malauradament la gran majoria dels nostres cambrers no parlen anglès, alemany i tots els idiomes que vostè els hi atribueix, a qualsevol client sigui de la nacionalitat que sigui intentem fer-no entendre i el curiós és que encara que tot just coneixen l'idioma, ho aconsegueixen. Això de vegades donar a pensar...
No volem allargar més l’explicació, només dir que en tot l’escrit del Sr. Rebassa no ha esmentat en absolut el seu comportament i sobretot el del seu company, creiem que el darrer que pot fer és xerrar en nom de la llibertat, i proclamar-se el representant del NO a la intolerància i el racisme, quan la seva actuació sembla que representa tot el contrari.
