bEsTiA nEgRa
Madmaxista
- Desde
- 4 Dic 2006
- Mensajes
- 78
- Reputación
- 0
Se huende el mercado inmobiliario en Andorra. Os pongo un artículo donde se observa como se está hundiendo el mercado de los tochos en Andorra.
El artículo está en catalán pero se entiende perfectamente.
http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=2054
“Hem treballat en quatre anys el que ens tocava en deu.” Així s’expressava un dels promotors immobiliaris més importants del país respecte a la situació que des de fa uns mesos s’està vivint al sector. Diferents agents immobiliaris i promotors van coincidir a fixar cap a la tardor de l’any passat l’inici de l’estancament que s’està vivint en la venda de pisos. La caiguda s’hauria accentuat al gener, tot i que també coincideixen a destacar que la situació no és dramàtica.
Els motius? Uns quants, però per sobre de tots el preu del metre quadrat construït. L’escalada de preus exponencial dels últims anys, amb una mitjana d’uns 4.800 el metre quadrat d’obra nova, és un obstacle important en el manteniment de les vendes. El gruix de les compres de pisos en els últims anys, segons les diferents fonts consultades, han estat dels inversors i el segon habitatge. I cal remarcar que l’inversor andorrà hi ha tingut un paper destacadíssim. “No sé si al carrer es té present que una part important de les compres dels últims temps les han fetes inversors nacionals”, indica un immobiliari.
El totxo, com qualsevol altre producte d’inversió, és atractiu mentre el marge de revalorització és alt. I aquí arriba el problema, per a l’inversor el preu actual no presenta un marge important per revaloritzar-se. A aquest fet cal afegir-hi que la borsa, o la inversió variable en general, ha aportat importants beneficis i part del capital que fins ara es dedicava a la pedra ara ha passat als mercats financers. L’esclat constructor de final del segle passat i els primers anys d’aquest va comportar una entrada massiva de pisos al mercat, adquirits fonamentalment per part d’inversors. I aquí rau un nou argument de l’estancament: la major part dels potencials inversors (sobretot els nacionals) ja han comprat una o diverses propietats. En molts casos comprades i revenudes a d’altres inversors. Així, que la majoria ja té actualment les inversions fetes i possiblement a la venda, en un moment en el qual el que falten són compradors.
“Hi ha una bossa important de pisos per vendre”, segons comenta un altre promotor, que veu un parell d’anys d’estancament abans “que les coses tornin al seu lloc”. Si l’inversor nacional i estranger ha caigut de manera dràstica, el comprador de primer habitatge es troba encara més desaparegut. El motiu? Evidentment, el preu, que ha col·locat a les famílies de renda mitjana en la impossibilitat de fer front a una hipoteca sense deixar-se una part massa gran dels ingressos mensuals en l’intent.
A aquesta dinàmica no hi ha ajudat gens l’Euribor. El preu del diner s’ha gairebé doblat en molt poc temps i les quotes hipotecàries han experimentat pujades força importants. Per al primer habitatge, l’Alt Urgell ha passat a ser una competència directa perquè, tot i que la comarca ha augmentat també de manera exponencial els preus, encara es troba amb un cost per metre quadrat (uns 3.000 euros) força per sota del Principat. L’Alt Urgell es troba ara en plena efervescència constructora, a l’escalf de l’anomenat efecte Andorra, amb un grup important de residents que opten cada vegada més per comprar, pel preu, el primer habitatge a la comarca veïna.
Les immobiliàries aguanten el sotrac
Un agent immobiliari per cada 234 habitants. Aquesta és la mitjana aproximada en un país amb prop de 350 professionals del sector i uns 82.000 habitants. L’índex, a falta de dades en d’altres microestats, sembla de rècord europeu o mundial. Tots no exerceixen, però es calcula que hi ha en funcionament (l’Associació de Gestors Immobiliaris fa temps que ha deixat d’informar) unes 250 immobiliàries. Segons fonts d’alguns agents encara no ha arribat l’anunciat tancament en cadena d’agències, davant de la baixada de les vendes. Com a molt, semblaria que alguns professionals han optat per reduir costos i, per exemple, tancar el despatx i instal·lar l’oficina a casa. Aquests darrers, però, serien pocs. La major part dels establiments oberts al públic continuen, tot i l’estancament que s’està vivint. Segons alguns dels professionals del sector, no hi ha constància de tancaments. A les constructores, però, sembla que els afecta més la disminució de feina, i algunes petites empreses tenen greus problemes. El creixemnt de l’activitat va comportar no només la creació de noves empreses sinó també l’ampliació de moltes de les existents.
El artículo está en catalán pero se entiende perfectamente.
http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=2054
“Hem treballat en quatre anys el que ens tocava en deu.” Així s’expressava un dels promotors immobiliaris més importants del país respecte a la situació que des de fa uns mesos s’està vivint al sector. Diferents agents immobiliaris i promotors van coincidir a fixar cap a la tardor de l’any passat l’inici de l’estancament que s’està vivint en la venda de pisos. La caiguda s’hauria accentuat al gener, tot i que també coincideixen a destacar que la situació no és dramàtica.
Els motius? Uns quants, però per sobre de tots el preu del metre quadrat construït. L’escalada de preus exponencial dels últims anys, amb una mitjana d’uns 4.800 el metre quadrat d’obra nova, és un obstacle important en el manteniment de les vendes. El gruix de les compres de pisos en els últims anys, segons les diferents fonts consultades, han estat dels inversors i el segon habitatge. I cal remarcar que l’inversor andorrà hi ha tingut un paper destacadíssim. “No sé si al carrer es té present que una part important de les compres dels últims temps les han fetes inversors nacionals”, indica un immobiliari.
El totxo, com qualsevol altre producte d’inversió, és atractiu mentre el marge de revalorització és alt. I aquí arriba el problema, per a l’inversor el preu actual no presenta un marge important per revaloritzar-se. A aquest fet cal afegir-hi que la borsa, o la inversió variable en general, ha aportat importants beneficis i part del capital que fins ara es dedicava a la pedra ara ha passat als mercats financers. L’esclat constructor de final del segle passat i els primers anys d’aquest va comportar una entrada massiva de pisos al mercat, adquirits fonamentalment per part d’inversors. I aquí rau un nou argument de l’estancament: la major part dels potencials inversors (sobretot els nacionals) ja han comprat una o diverses propietats. En molts casos comprades i revenudes a d’altres inversors. Així, que la majoria ja té actualment les inversions fetes i possiblement a la venda, en un moment en el qual el que falten són compradors.
“Hi ha una bossa important de pisos per vendre”, segons comenta un altre promotor, que veu un parell d’anys d’estancament abans “que les coses tornin al seu lloc”. Si l’inversor nacional i estranger ha caigut de manera dràstica, el comprador de primer habitatge es troba encara més desaparegut. El motiu? Evidentment, el preu, que ha col·locat a les famílies de renda mitjana en la impossibilitat de fer front a una hipoteca sense deixar-se una part massa gran dels ingressos mensuals en l’intent.
A aquesta dinàmica no hi ha ajudat gens l’Euribor. El preu del diner s’ha gairebé doblat en molt poc temps i les quotes hipotecàries han experimentat pujades força importants. Per al primer habitatge, l’Alt Urgell ha passat a ser una competència directa perquè, tot i que la comarca ha augmentat també de manera exponencial els preus, encara es troba amb un cost per metre quadrat (uns 3.000 euros) força per sota del Principat. L’Alt Urgell es troba ara en plena efervescència constructora, a l’escalf de l’anomenat efecte Andorra, amb un grup important de residents que opten cada vegada més per comprar, pel preu, el primer habitatge a la comarca veïna.
Les immobiliàries aguanten el sotrac
Un agent immobiliari per cada 234 habitants. Aquesta és la mitjana aproximada en un país amb prop de 350 professionals del sector i uns 82.000 habitants. L’índex, a falta de dades en d’altres microestats, sembla de rècord europeu o mundial. Tots no exerceixen, però es calcula que hi ha en funcionament (l’Associació de Gestors Immobiliaris fa temps que ha deixat d’informar) unes 250 immobiliàries. Segons fonts d’alguns agents encara no ha arribat l’anunciat tancament en cadena d’agències, davant de la baixada de les vendes. Com a molt, semblaria que alguns professionals han optat per reduir costos i, per exemple, tancar el despatx i instal·lar l’oficina a casa. Aquests darrers, però, serien pocs. La major part dels establiments oberts al públic continuen, tot i l’estancament que s’està vivint. Segons alguns dels professionals del sector, no hi ha constància de tancaments. A les constructores, però, sembla que els afecta més la disminució de feina, i algunes petites empreses tenen greus problemes. El creixemnt de l’activitat va comportar no només la creació de noves empreses sinó també l’ampliació de moltes de les existents.