CAT/CAST (en segundo mensaje)
VilaWeb - El Punt
diumenge, 2 de novembre de 2008
>
L'obra pública cau un 13,2% en un any pel descens del 37% en la inversió de l'Estat
Els ajuntaments també han reduït la licitació d'obra pública en un 4,5% en el mateix període de temps
EL PUNT. Barcelona
La contractació d'obra pública ha caigut a Catalunya un 13,2% interanual pel fort descens, sobretot, de la inversió de l'administració central, que ha baixat un 37,2% en el període anual comprès entre els mesos d'octubre del 2007 i setembre del 2008, segons dades de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya. En aquest període només ha augmentat la contractació d'obres per part del govern de la Generalitat (+7,5%) perquè l'administració local també ha reduït un 4,5% la licitació. La patronal Foment del Treball vaticina una caiguda per a l'any vinent del 10,4%, ja que estima que la Generalitat hi invertirà un 12,6% menys i l'Estat espanyol, un 6,8% menys. La patronal demana més fermesa política per exigir el compliment dels pressupostos.
Pel president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres (CCOC), Rafael Romero, «és profundament incoherent i preocupant que l'any 2008, quan es manifesta amb tota la seva cruesa la crisi immobiliària, el sector públic estatal sigui incapaç de portar a terme una política anticíclica, contradient a la pràctica les declaracions dels més als responsables del govern de Madrid». Entre l'octubre de l'any passat i el mes de setembre d'aquest any, la licitació oficial de l'Estat espanyol a Catalunya ha estat de 1.857,3 milions d'euros, un 37,2% menys que un any abans. Si es té en compte l'increment dels costos de les obres i s'hi descompten del pressupost final, la licitació ha caigut un 42,1%, segons la CCOC. L'únic organisme de l'administració central que augmenta la seva contractació d'obres és Adif, a causa sobretot de les obres del TAV a la demarcació de Girona. Les empreses contractistes d'obres lamenten la gestió extremament centralitzada del govern espanyol i demanen al Ministeri de Foment que «agilitzi la tramitació dels projectes que s'han d'executar a Catalunya i reforci la seva estructura tècnica sobre el terreny», en paraules de Romero. També la patronal Foment del Treball Nacional s'exclama pel fet que el grau d'execució de les inversions del grup d'empreses del Ministeri de Foment només arribi al 74,7% de la inversió pressupostada l'any 2007, «i manté ja una tònica habitual d'una falta de compliment del 25% en els últims anys», segons un comunicat de l'entitat. Foment considera que «cal que la mateixa fermesa política que es fa en la fase de discussió dels pressupostos es traslladi a la fase del compliment». A més, preveu que la inversió pública caurà un 10,4% a Catalunya l'any que ve, segons un indicador d'elaboració pròpia que ha establert d'acord amb els contractes adjudicats amb data de 30 de setembre d'aquest any.
Però tot i que el descens de l'administració central és el més acusat, la licitació de projectes per part de les administracions locals, que sovint es mouen al ritme dels cicles electorals, s'han reduït també un 4,5% (un 12% en termes reals) i han arribat als 1,772,3 milions d'euros, 85 milions d'euros menys que els diners que hi ha invertit el govern espanyol. La quantitat que compensa, doncs, la licitació total al país és la de la inversió feta per part de la Generalitat, que ha augmentat un 7,5% en el període estudiat i ha arribat fins als 2.865,7 milions d'euros, encara que, descomptant-hi l'increment de costos, la disminució de l'import licitat ha estat del 0,9%.
Tot i que l'aturada de l'obra pública dels ajuntaments no és, dades en mà, la més important, sí que és, però, la que tindrà una repercussió més directa i immediata sobre els ciutadans. Aquest és un resum d'algunes de les principals afectacions en ciutats de la regió metropolitana.
BARCELONA.
Al districte de les Corts no s'ha produït, fins ara, cap caducitat en les llicències d'obres concedides a particulars a causa de la crisi. De fet, segons la gerent del consell municipal, Gemma Arau, en aquesta zona de la ciutat s'està produint un «efecte rebot» que beneficia les actuacions del consistori: «En els concursos públics, se'ns presenten més empreses per realitzar-los perquè l'Ajuntament té garantides les inversions.» Els responsables del districte només estan pendents d'un cas: la venda de la promotora immobiliària Fbex al Banc Popular que pot endarrerir la reforma de l'antic edifici de Telefónica al carrer del Marquès de Sentmenat, que ha de ser la seu d'habitatges, de l'escola d'educació especial Esclat, un magatzem i una ludoteca municipals.
Al districte de Sants-Montjuïc, la crisi del sector immobiliari ha deixat en una situació de punt mort el projecte per crear una nova àrea residencial i construir un nou aparcament subterrani amb capacitat per a 350 cotxes al solar de l'antiga Hamsa. L'empresa encarregada de les obres, Seop, va presentar una declaració judicial de concurs de creditors i un expedient de regulació d'ocupació el 16 de juny passat. Des d'aleshores, les obres estan parades i a mig fer. Es dóna la circumstància, a més, que la promotora del projecte, Inbesòs, ha estat objecte d'una OPA per part del grup constructor Horcona, que no ha estat autoritzada per la Comisión Nacional del Mercado de Valores. Tot i aquest panorama ennuvolat, hi ha una empresa molt interessada a assumir el projecte, ara bé fent-hi uns quants retocs.
Un dels grans projectes municipals a Sarrià-Sant Gervasi aquest mandat ha de ser la biblioteca de Sant Gervasi, que ha de completar la conversió de la Vila Florida en equipament de barri. El projecte està fet, però l'obra encara no ha començat. Tampoc ha començat l'obra de l'Auditori Manent, al carrer de Balmes, un projecte privat però fruit d'un conveni amb l'Ajuntament. La llicència és del 2006. També està aturada la construcció d'una promoció d'habitatge a la cantonada de Via Augusta amb Hort de la Vila a Sarrià, on hi havia d'haver una cessió per part dels privats.
A Nou Barris ha quedat aturat un projecte de construcció d'un aparcament de 500 places que havia de promoure l'empresa pública Pro Nou Barris a Ciutat Meridiana. L'entitat l'ha aturat perquè no li surten els números.
Fonts del districte d'Horta-Guinardó han assegurat que a la zona es continua amb l'activitat prevista pel que fa a actuacions urbanístiques del sector públic. Pel que fa al sector privat, des de l'Agència de Promoció del Carmel s'ha recordat que a la zona no hi ha grans promocions d'habitatges en marxa i que els casos en què s'està construint són edificis de poques plantes o en casos de rehabilitació. En la mateixa línia que a Horta, la resta de districtes de Barcelona han assegurat que no hi ha projectes aturats.
SABADELL.
La fallida de l'empresa constructora del nou CAP del sud de Sabadell va comportar l'allargament dels terminis d'execució de les obres de construcció de l'equipament. En total, l'aturada dels treballs va durar al voltant de quatre mesos, des de finals de desembre de l'any passat. Tot i que l'Ajuntament preveia inicialment que la represa de les obres no tindria lloc fins al cap d'un any, finalment els terminis es van poder escurçar i l'activitat es va reprendre a l'abril després de la intervenció de l'empresa municipal de l'habitatge. Les obres encara no s'han acabat.
SANT CUGAT DEL VALLÈS.
L'afectació de la crisi a Sant Cugat s'ha notat en les obres d'ampliació de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels per convertir el centre en un conservatori de grau mitjà. Els treballs van començar al setembre del 2007 i estan aturats des del gener d'aquest any després que Construcciones Juanes va fer fallida i va presentar concurs de creditors. Des d'aleshores, l'Ajuntament de Sant Cugat ha fet els tràmits necessaris per rescindir el contracte amb Juanes i iniciar els passos per adjudicar els treballs a una altra empresa. Segons la tinenta d'alcalde de Territori, Mercè Conesa, és a punt de fer-se la nova licitació. El nou conservatori havia d'entrar en funcionament el curs 2009/2010.
RIPOLLET.
En el cas de Ripollet, l'Ajuntament ha reconegut que actualment té paralitzades les obres de construcció d'un aparcament al costat del riu Ripoll i també del Centre d'Atenció Integral per a la Gent Gran. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Rosa Maria Martín, diu que l'equip de govern vetlla per cobrar possibles indemnitzacions pel retard de les obres i que està «treballant de valent i amb fermesa».
TERRASSA.
Cap obra pública ha quedat paralitzada, però sí que hi ha projectes que s'havien de començar a fer aquest any que no han començat. És el cas del pàrquing i la urbanització de la plaça Primer de Maig, en què no es troba ningú per assumir-ne el cost elevat (7 milions) i de l'ampliació del tram final del pulmó de la ciutat, el parc de Vallparadís, que es farà per fases. L'obra privada en nous sectors de planejament que han quedat aturats, com és el cas de la reconversió de l'antiga fàbrica AEG per fer-hi 146 pisos a través d'Immobiliària Colonial, tampoc afectarà el ritme de cessions per fer-hi els equipaments municipals.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
El govern municipal ha calculat que la crisi immobiliària provocarà un descens dels ingressos municipals d'un 20% a un 30% respecte als exercicis passats. L'objectiu del govern, però, és que «no caigui» l'obra pública, tal com va explicar l'alcalde, Marcel Esteve. Per això, el que ha fet el govern ha estat reprogramar el calendari d'execució d'unes quantes obres fins que no s'hagin fet efectius els ingressos. De moment, encara és molt precipitat, però la intenció del govern local és garantir els serveis socials i l'accés a l'habitatge de protecció oficial com a mesures prioritàries. Tot i això, el govern municipal ja ha decidit aparcar el projecte de les noves dependències de la policia local, i ajorna la segona fase del nou auditori.
VILANOVA I LA GELTRÚ.
Tot i que encara no s'ha avançat com quedarà el pressupost del 2009, que possiblement es portarà a aprovació al ple del gener, el govern de Vilanova i la Geltrú ja va anunciar fa unes setmanes mesures per reduir la despesa ordinària de l'Ajuntament. El cas és que es preveu que es deixaran d'ingressar uns 4 milions d'euros en concepte d'impostos (la majoria relacionats amb les obres i la construcció) i el govern vol estalviar-ne més d'un milió retallant algunes despeses: s'ha anul·lat de moment la publicació del butlletí municipal, s'ha reduït el nombre de telèfons mòbils, s'estan renegociant els contractes dels serveis de recollida de brossa i neteja... L'alcalde, Joan Ignasi Elena, defensa que en l'actual situació de crisi s'han de mantenir les inversions públiques, perquè juguen un paper dinamitzador de l'economia que fins ara no s'havia valorat. Pel que fa a l'exercici del 2009, el govern també ha anunciat unes quantes propostes per intentar oxigenar l'economia local com ara la congelació de les taxes per construccions i noves activitats.
SITGES.
El projecte per construir un equipament municipal a un camp de futbol de Sitges pendent de traslladar-se i situat al costat del mar haurà d'esperar a causa de la crisi. El govern municipal (PSC-ICV) va deixar la iniciativa a les mans del sector privat, amb l'objectiu que fossin les empreses les que proposessin el tipus d'activitat per oferir. L'Ajuntament va convocar un concurs que va quedar desert aquest estiu, i, finalment, el govern ha decidit esperar que millori la situació econòmica per obtenir una bona proposta. La intenció del govern era cedir els terrenys del camp municipal de l'Aiguadolç durant un termini de 50 anys per uns 17 milions d'euros. El govern, però, ha preferit «no fer un concurs tirant a la baixa el preu» i esperar a que arribin «temps més bons». Un hotel, un edifici d'usos comercials o una residència de la tercera edat són alguns dels usos que se li podrien donar als terrenys, segons el govern.
SANT PERE DE RIBES.
La construcció d'una sala cultural polivalent de les Roquetes, que comportarà una inversió de 5.300.000 euros, ha aixecat polseguera. Els dos grups majoritaris de l'oposició (UM9 i CiU-Via) estan es contra d'una inversió que consideren excessiva i que hipotecarà les futures inversions del municipi. Fins a última hora, CiU-Via ha demanat una modificació del projecte que en redueixi el cost.
El govern del PSC i ICV, en minoria, han aconseguit, però, el suport del PP i ERC per tirar endavant el projecte, que es va aprovar en el ple de dimarts.
SANT JUST DESVERN
A Sant Just Desvern han quedat aturades les obres de 104 pisos de protecció oficial al sector del Mas Lluí. Fa un any es van adjudicar els pisos i a finals d'estiu el promotor privat hauria d'haver començat a urbanitzar els terrenys, amb una inversió prevista de 18 milions. Les obres, però, no s'han començat i els responsables no donen cap data.
BADALONA.
A Badalona, l'alcalde Jordi Serra (PSC) ha repetit en més d'una ocasió que l'obra pública no es veurà afectada per la crisi. La setmana passada va visitar diferents intervencions urbanístiques impulsades pel consistori, per valor de 15 milions d'euros. En pocs dies, a més a més, s'iniciaran els treballs d'un nou aparcament municipal, a la plaça dels Països Catalans, que afegeix 7 milions a la inversió municipal. El problema pot venir en aquelles actuacions que van lligades a la iniciativa privada, per molt que des del consistori es neguin maldecaps que vagin en aquest sentit. A Badalona hi ha quatre grans projectes per construir pisos públics que compartiran terreny amb promocions privades. Estan previstos al barri de Canyadó (zona de l'antiga fàbrica Cristall), a l'avinguda de Navarra (un projecte lligat al Club de Futbol Badalona), a Sant Crist de Can Cabanyes i a Coll i Pujol. Aquests dos últims casos, que ja haurien d'haver cristal·litzat i que ni tan sols han començat, es podran accelerar ara gràcies al fet que han estat inclosos dins les Àrees Residencials Estratègiques. S'hi han projectat 343 pisos públics.
TEIÀ.
L'alcalde de Teià, Andreu Bosch (ERC), va reconèixer que no es podran adjudicar les obres per urbanitzar la plaça Catalunya, situada al centre de la població. Aquests treballs tenen un import de més de 250.000 euros. Tot i això, l'alcalde va assegurar que això no serà cap impediment perquè en la mateixa zona s'hi pugui construir el nou CAP del municipi i 16 habitatges dotacionals per a gent gran. Aquestes dues actuacions van a càrrec de la Generalitat.
CALELLA
La ciutat alt-maresmenca ha hagut de renunciar sine die a desenvolupar urbanísticament la zona del mercat, en ple centre. L'objectiu de construir un pàrquing subterrani de dues plantes amb el benefici obtingut de vendre el sòl per fer-hi pisos ha topat frontalment amb la caiguda del mercat immobiliari. Tot i les diferents propostes per assumir l'obra des de l'Ajuntament, al final el projecte no es podrà executar de moment.
CALDES D'ESTRAC.
El municipi més petit en territori del Maresme també és objecte directe dels efectes de la crisi econòmica. L'empresa encarregada de les obres de remodelació del mercat municipal ha fet fallida i ha deixat l'obra a mig fer. L'Ajuntament ha de buscar ara amb urgència una altra adjudicatària.
MANRESA.
El grup immobiliari Sacresa ha de convertir l'antiga Fàbrica Nova de Manresa en un parc urbà de quatre hectàrees, habitatges, espais comercials i aparcaments. Aquest octubre, però, havien de començar les voladures per derruir l'espai i encara no ho han fet. Fonts de Sacresa han assegurat que només es tracta d'un retard i que el projecte tira endavant. La immobiliària assegura que, tot i la crisi del sector immobiliari, no s'ha tirat enrere en un dels projectes estel·lars de la capital del Bages.
(Informació elaborada per Eva Garcia, Francesc Espiga, Rosa Díaz, Clara Ribas, Vicenç Planella, Lluís Martínez, Lluís Arcal, Teresa Màrquez, Cati Morell, Míriam del Amo, Laura Marín, Jordi Alemany, Carles Aluju, Emili Bella, Rosa M. Bravo, Sara Muñoz i Joan Rueda.)
No es pot dir que a la plaça Europa l'activitat sigui febril, però el paisatge d'aquesta zona guanyada a la Granvia continua dominat per les grues. Les 28 torres s'havien d'aixecar progressivament, i segons el Consorci per a la Reforma de la Granvia, només un edifici està aturat per la crisi. Es tracta d'un bloc que promou la immobiliària Colonial, on ja s'havien excavat els fonaments. L'empresa, afectada per un important sotrac financer, ha aturat les obres i s'està repensant si destinarà l'edifici a oficines o a habitatges. Martinsa Fadesa, que va suspendre les obres de cinc torres (a la imatge) durant quatre mesos, les ha reprès perquè ha trobat comprador per als blocs d'oficines i habitatges. Falten, a més, vuit edificis per començar.
VilaWeb - El Punt
diumenge, 2 de novembre de 2008
>
L'obra pública cau un 13,2% en un any pel descens del 37% en la inversió de l'Estat
Els ajuntaments també han reduït la licitació d'obra pública en un 4,5% en el mateix període de temps
EL PUNT. Barcelona
La contractació d'obra pública ha caigut a Catalunya un 13,2% interanual pel fort descens, sobretot, de la inversió de l'administració central, que ha baixat un 37,2% en el període anual comprès entre els mesos d'octubre del 2007 i setembre del 2008, segons dades de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya. En aquest període només ha augmentat la contractació d'obres per part del govern de la Generalitat (+7,5%) perquè l'administració local també ha reduït un 4,5% la licitació. La patronal Foment del Treball vaticina una caiguda per a l'any vinent del 10,4%, ja que estima que la Generalitat hi invertirà un 12,6% menys i l'Estat espanyol, un 6,8% menys. La patronal demana més fermesa política per exigir el compliment dels pressupostos.
Pel president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres (CCOC), Rafael Romero, «és profundament incoherent i preocupant que l'any 2008, quan es manifesta amb tota la seva cruesa la crisi immobiliària, el sector públic estatal sigui incapaç de portar a terme una política anticíclica, contradient a la pràctica les declaracions dels més als responsables del govern de Madrid». Entre l'octubre de l'any passat i el mes de setembre d'aquest any, la licitació oficial de l'Estat espanyol a Catalunya ha estat de 1.857,3 milions d'euros, un 37,2% menys que un any abans. Si es té en compte l'increment dels costos de les obres i s'hi descompten del pressupost final, la licitació ha caigut un 42,1%, segons la CCOC. L'únic organisme de l'administració central que augmenta la seva contractació d'obres és Adif, a causa sobretot de les obres del TAV a la demarcació de Girona. Les empreses contractistes d'obres lamenten la gestió extremament centralitzada del govern espanyol i demanen al Ministeri de Foment que «agilitzi la tramitació dels projectes que s'han d'executar a Catalunya i reforci la seva estructura tècnica sobre el terreny», en paraules de Romero. També la patronal Foment del Treball Nacional s'exclama pel fet que el grau d'execució de les inversions del grup d'empreses del Ministeri de Foment només arribi al 74,7% de la inversió pressupostada l'any 2007, «i manté ja una tònica habitual d'una falta de compliment del 25% en els últims anys», segons un comunicat de l'entitat. Foment considera que «cal que la mateixa fermesa política que es fa en la fase de discussió dels pressupostos es traslladi a la fase del compliment». A més, preveu que la inversió pública caurà un 10,4% a Catalunya l'any que ve, segons un indicador d'elaboració pròpia que ha establert d'acord amb els contractes adjudicats amb data de 30 de setembre d'aquest any.
Però tot i que el descens de l'administració central és el més acusat, la licitació de projectes per part de les administracions locals, que sovint es mouen al ritme dels cicles electorals, s'han reduït també un 4,5% (un 12% en termes reals) i han arribat als 1,772,3 milions d'euros, 85 milions d'euros menys que els diners que hi ha invertit el govern espanyol. La quantitat que compensa, doncs, la licitació total al país és la de la inversió feta per part de la Generalitat, que ha augmentat un 7,5% en el període estudiat i ha arribat fins als 2.865,7 milions d'euros, encara que, descomptant-hi l'increment de costos, la disminució de l'import licitat ha estat del 0,9%.
Tot i que l'aturada de l'obra pública dels ajuntaments no és, dades en mà, la més important, sí que és, però, la que tindrà una repercussió més directa i immediata sobre els ciutadans. Aquest és un resum d'algunes de les principals afectacions en ciutats de la regió metropolitana.
BARCELONA.
Al districte de les Corts no s'ha produït, fins ara, cap caducitat en les llicències d'obres concedides a particulars a causa de la crisi. De fet, segons la gerent del consell municipal, Gemma Arau, en aquesta zona de la ciutat s'està produint un «efecte rebot» que beneficia les actuacions del consistori: «En els concursos públics, se'ns presenten més empreses per realitzar-los perquè l'Ajuntament té garantides les inversions.» Els responsables del districte només estan pendents d'un cas: la venda de la promotora immobiliària Fbex al Banc Popular que pot endarrerir la reforma de l'antic edifici de Telefónica al carrer del Marquès de Sentmenat, que ha de ser la seu d'habitatges, de l'escola d'educació especial Esclat, un magatzem i una ludoteca municipals.
Al districte de Sants-Montjuïc, la crisi del sector immobiliari ha deixat en una situació de punt mort el projecte per crear una nova àrea residencial i construir un nou aparcament subterrani amb capacitat per a 350 cotxes al solar de l'antiga Hamsa. L'empresa encarregada de les obres, Seop, va presentar una declaració judicial de concurs de creditors i un expedient de regulació d'ocupació el 16 de juny passat. Des d'aleshores, les obres estan parades i a mig fer. Es dóna la circumstància, a més, que la promotora del projecte, Inbesòs, ha estat objecte d'una OPA per part del grup constructor Horcona, que no ha estat autoritzada per la Comisión Nacional del Mercado de Valores. Tot i aquest panorama ennuvolat, hi ha una empresa molt interessada a assumir el projecte, ara bé fent-hi uns quants retocs.
Un dels grans projectes municipals a Sarrià-Sant Gervasi aquest mandat ha de ser la biblioteca de Sant Gervasi, que ha de completar la conversió de la Vila Florida en equipament de barri. El projecte està fet, però l'obra encara no ha començat. Tampoc ha començat l'obra de l'Auditori Manent, al carrer de Balmes, un projecte privat però fruit d'un conveni amb l'Ajuntament. La llicència és del 2006. També està aturada la construcció d'una promoció d'habitatge a la cantonada de Via Augusta amb Hort de la Vila a Sarrià, on hi havia d'haver una cessió per part dels privats.
A Nou Barris ha quedat aturat un projecte de construcció d'un aparcament de 500 places que havia de promoure l'empresa pública Pro Nou Barris a Ciutat Meridiana. L'entitat l'ha aturat perquè no li surten els números.
Fonts del districte d'Horta-Guinardó han assegurat que a la zona es continua amb l'activitat prevista pel que fa a actuacions urbanístiques del sector públic. Pel que fa al sector privat, des de l'Agència de Promoció del Carmel s'ha recordat que a la zona no hi ha grans promocions d'habitatges en marxa i que els casos en què s'està construint són edificis de poques plantes o en casos de rehabilitació. En la mateixa línia que a Horta, la resta de districtes de Barcelona han assegurat que no hi ha projectes aturats.
SABADELL.
La fallida de l'empresa constructora del nou CAP del sud de Sabadell va comportar l'allargament dels terminis d'execució de les obres de construcció de l'equipament. En total, l'aturada dels treballs va durar al voltant de quatre mesos, des de finals de desembre de l'any passat. Tot i que l'Ajuntament preveia inicialment que la represa de les obres no tindria lloc fins al cap d'un any, finalment els terminis es van poder escurçar i l'activitat es va reprendre a l'abril després de la intervenció de l'empresa municipal de l'habitatge. Les obres encara no s'han acabat.
SANT CUGAT DEL VALLÈS.
L'afectació de la crisi a Sant Cugat s'ha notat en les obres d'ampliació de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels per convertir el centre en un conservatori de grau mitjà. Els treballs van començar al setembre del 2007 i estan aturats des del gener d'aquest any després que Construcciones Juanes va fer fallida i va presentar concurs de creditors. Des d'aleshores, l'Ajuntament de Sant Cugat ha fet els tràmits necessaris per rescindir el contracte amb Juanes i iniciar els passos per adjudicar els treballs a una altra empresa. Segons la tinenta d'alcalde de Territori, Mercè Conesa, és a punt de fer-se la nova licitació. El nou conservatori havia d'entrar en funcionament el curs 2009/2010.
RIPOLLET.
En el cas de Ripollet, l'Ajuntament ha reconegut que actualment té paralitzades les obres de construcció d'un aparcament al costat del riu Ripoll i també del Centre d'Atenció Integral per a la Gent Gran. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Rosa Maria Martín, diu que l'equip de govern vetlla per cobrar possibles indemnitzacions pel retard de les obres i que està «treballant de valent i amb fermesa».
TERRASSA.
Cap obra pública ha quedat paralitzada, però sí que hi ha projectes que s'havien de començar a fer aquest any que no han començat. És el cas del pàrquing i la urbanització de la plaça Primer de Maig, en què no es troba ningú per assumir-ne el cost elevat (7 milions) i de l'ampliació del tram final del pulmó de la ciutat, el parc de Vallparadís, que es farà per fases. L'obra privada en nous sectors de planejament que han quedat aturats, com és el cas de la reconversió de l'antiga fàbrica AEG per fer-hi 146 pisos a través d'Immobiliària Colonial, tampoc afectarà el ritme de cessions per fer-hi els equipaments municipals.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
El govern municipal ha calculat que la crisi immobiliària provocarà un descens dels ingressos municipals d'un 20% a un 30% respecte als exercicis passats. L'objectiu del govern, però, és que «no caigui» l'obra pública, tal com va explicar l'alcalde, Marcel Esteve. Per això, el que ha fet el govern ha estat reprogramar el calendari d'execució d'unes quantes obres fins que no s'hagin fet efectius els ingressos. De moment, encara és molt precipitat, però la intenció del govern local és garantir els serveis socials i l'accés a l'habitatge de protecció oficial com a mesures prioritàries. Tot i això, el govern municipal ja ha decidit aparcar el projecte de les noves dependències de la policia local, i ajorna la segona fase del nou auditori.
VILANOVA I LA GELTRÚ.
Tot i que encara no s'ha avançat com quedarà el pressupost del 2009, que possiblement es portarà a aprovació al ple del gener, el govern de Vilanova i la Geltrú ja va anunciar fa unes setmanes mesures per reduir la despesa ordinària de l'Ajuntament. El cas és que es preveu que es deixaran d'ingressar uns 4 milions d'euros en concepte d'impostos (la majoria relacionats amb les obres i la construcció) i el govern vol estalviar-ne més d'un milió retallant algunes despeses: s'ha anul·lat de moment la publicació del butlletí municipal, s'ha reduït el nombre de telèfons mòbils, s'estan renegociant els contractes dels serveis de recollida de brossa i neteja... L'alcalde, Joan Ignasi Elena, defensa que en l'actual situació de crisi s'han de mantenir les inversions públiques, perquè juguen un paper dinamitzador de l'economia que fins ara no s'havia valorat. Pel que fa a l'exercici del 2009, el govern també ha anunciat unes quantes propostes per intentar oxigenar l'economia local com ara la congelació de les taxes per construccions i noves activitats.
SITGES.
El projecte per construir un equipament municipal a un camp de futbol de Sitges pendent de traslladar-se i situat al costat del mar haurà d'esperar a causa de la crisi. El govern municipal (PSC-ICV) va deixar la iniciativa a les mans del sector privat, amb l'objectiu que fossin les empreses les que proposessin el tipus d'activitat per oferir. L'Ajuntament va convocar un concurs que va quedar desert aquest estiu, i, finalment, el govern ha decidit esperar que millori la situació econòmica per obtenir una bona proposta. La intenció del govern era cedir els terrenys del camp municipal de l'Aiguadolç durant un termini de 50 anys per uns 17 milions d'euros. El govern, però, ha preferit «no fer un concurs tirant a la baixa el preu» i esperar a que arribin «temps més bons». Un hotel, un edifici d'usos comercials o una residència de la tercera edat són alguns dels usos que se li podrien donar als terrenys, segons el govern.
SANT PERE DE RIBES.
La construcció d'una sala cultural polivalent de les Roquetes, que comportarà una inversió de 5.300.000 euros, ha aixecat polseguera. Els dos grups majoritaris de l'oposició (UM9 i CiU-Via) estan es contra d'una inversió que consideren excessiva i que hipotecarà les futures inversions del municipi. Fins a última hora, CiU-Via ha demanat una modificació del projecte que en redueixi el cost.
El govern del PSC i ICV, en minoria, han aconseguit, però, el suport del PP i ERC per tirar endavant el projecte, que es va aprovar en el ple de dimarts.
SANT JUST DESVERN
A Sant Just Desvern han quedat aturades les obres de 104 pisos de protecció oficial al sector del Mas Lluí. Fa un any es van adjudicar els pisos i a finals d'estiu el promotor privat hauria d'haver començat a urbanitzar els terrenys, amb una inversió prevista de 18 milions. Les obres, però, no s'han començat i els responsables no donen cap data.
BADALONA.
A Badalona, l'alcalde Jordi Serra (PSC) ha repetit en més d'una ocasió que l'obra pública no es veurà afectada per la crisi. La setmana passada va visitar diferents intervencions urbanístiques impulsades pel consistori, per valor de 15 milions d'euros. En pocs dies, a més a més, s'iniciaran els treballs d'un nou aparcament municipal, a la plaça dels Països Catalans, que afegeix 7 milions a la inversió municipal. El problema pot venir en aquelles actuacions que van lligades a la iniciativa privada, per molt que des del consistori es neguin maldecaps que vagin en aquest sentit. A Badalona hi ha quatre grans projectes per construir pisos públics que compartiran terreny amb promocions privades. Estan previstos al barri de Canyadó (zona de l'antiga fàbrica Cristall), a l'avinguda de Navarra (un projecte lligat al Club de Futbol Badalona), a Sant Crist de Can Cabanyes i a Coll i Pujol. Aquests dos últims casos, que ja haurien d'haver cristal·litzat i que ni tan sols han començat, es podran accelerar ara gràcies al fet que han estat inclosos dins les Àrees Residencials Estratègiques. S'hi han projectat 343 pisos públics.
TEIÀ.
L'alcalde de Teià, Andreu Bosch (ERC), va reconèixer que no es podran adjudicar les obres per urbanitzar la plaça Catalunya, situada al centre de la població. Aquests treballs tenen un import de més de 250.000 euros. Tot i això, l'alcalde va assegurar que això no serà cap impediment perquè en la mateixa zona s'hi pugui construir el nou CAP del municipi i 16 habitatges dotacionals per a gent gran. Aquestes dues actuacions van a càrrec de la Generalitat.
CALELLA
La ciutat alt-maresmenca ha hagut de renunciar sine die a desenvolupar urbanísticament la zona del mercat, en ple centre. L'objectiu de construir un pàrquing subterrani de dues plantes amb el benefici obtingut de vendre el sòl per fer-hi pisos ha topat frontalment amb la caiguda del mercat immobiliari. Tot i les diferents propostes per assumir l'obra des de l'Ajuntament, al final el projecte no es podrà executar de moment.
CALDES D'ESTRAC.
El municipi més petit en territori del Maresme també és objecte directe dels efectes de la crisi econòmica. L'empresa encarregada de les obres de remodelació del mercat municipal ha fet fallida i ha deixat l'obra a mig fer. L'Ajuntament ha de buscar ara amb urgència una altra adjudicatària.
MANRESA.
El grup immobiliari Sacresa ha de convertir l'antiga Fàbrica Nova de Manresa en un parc urbà de quatre hectàrees, habitatges, espais comercials i aparcaments. Aquest octubre, però, havien de començar les voladures per derruir l'espai i encara no ho han fet. Fonts de Sacresa han assegurat que només es tracta d'un retard i que el projecte tira endavant. La immobiliària assegura que, tot i la crisi del sector immobiliari, no s'ha tirat enrere en un dels projectes estel·lars de la capital del Bages.
(Informació elaborada per Eva Garcia, Francesc Espiga, Rosa Díaz, Clara Ribas, Vicenç Planella, Lluís Martínez, Lluís Arcal, Teresa Màrquez, Cati Morell, Míriam del Amo, Laura Marín, Jordi Alemany, Carles Aluju, Emili Bella, Rosa M. Bravo, Sara Muñoz i Joan Rueda.)
No es pot dir que a la plaça Europa l'activitat sigui febril, però el paisatge d'aquesta zona guanyada a la Granvia continua dominat per les grues. Les 28 torres s'havien d'aixecar progressivament, i segons el Consorci per a la Reforma de la Granvia, només un edifici està aturat per la crisi. Es tracta d'un bloc que promou la immobiliària Colonial, on ja s'havien excavat els fonaments. L'empresa, afectada per un important sotrac financer, ha aturat les obres i s'està repensant si destinarà l'edifici a oficines o a habitatges. Martinsa Fadesa, que va suspendre les obres de cinc torres (a la imatge) durant quatre mesos, les ha reprès perquè ha trobat comprador per als blocs d'oficines i habitatges. Falten, a més, vuit edificis per començar.
:
