Es el Nou Independentisme Català un Moviment Mil·lenarista?
Aquest estiu, entre les moltes i nombroses lectures que he tingut temps per realitzar, he deglutit “Rebeldes Primitivos” d’Eric Hobwsbam. Es tracta d’un clàssic de la historiografia marxista que aborda els moviments socials rupturistes més primitius, amb orígens remots en època medieval o moderna. Un dels que em va cridar més l’atenció eren els grupuscles anomenats “Mil·lenaristes“, que em varen recordar al que avui dia succeeix a Catalunya.
Aquest moviment es basa originàriament en una profecia de l’Apocalipsi, segons la qual, al cap de mil anys de la seva mort Jesucrist tornarà a la terra per fer el Judici Final, ressuscitaran els morts, expulsarà el mal de la terra i esdevindrà una Nova Jerusalem (“Vingui a tu el meu Regne“) on tots viurem en pau i felicitat per sempre més .Es a dir, es basa en la fe irracional en una data màgica, a la que estem inevitablement predestinats, a partir de la qual un messies ens portarà la ruptura absoluta amb tots els mals del món, dins un nou estat amb felicitat absoluta.
El problema arriba quan a la data no passa res, com a l’any 1.000. Lluny de desistir, però, Europa es va anar omplint de sectes revolucionaries mil·lenaristes: Els apostòlics de Gerardo Segarelli (finals s.XIII) o els dulcinites de Dulcino de Novara (s.XIII-XIV) que predicaven l’adveniment immediat d’una societat sense jerarquies ni privilegis feudals, basada en la ajuda mútua, la igualtat i la prosperitat I sobretot l‘anabaptisme de Thomas Müntzer (s.XVI), el qual va organitzar un moviment revolucionari clandestí de pagesos que pretenien acabar amb la propietat feudal de la terra, basant-se en profecies apocalíptiques. Van inspirar les Guerres Pageses contra els Prínceps alemanys, que es van saldar amb més de 6.000 morts.
Segons Hobsbawm, en època contemporània, el mil·lenarisme es manifesta en moviments socials rurals. Ara ja son seculars, però segueixen creient en un innocent idealisme utòpic i fantasiós basat en l’esdeveniment sobtat d’una societat nova i perfecte a partir d’un messies i una data. Els seguidors, en comptes d’organitzar una revolució estructurada i racional a partir de lluites obreres, realitzen un seguit de rituals simbòlics per evocar el nou ordre, l’arribada del qual es inevitable. L’autor cita com a exemples els lazaretistes de la Toscana meridional (sorgits el 1875), els pagesos sicilians (finals del s.XIX) o fins i tot l’anarquisme del camp andalús de començament de s. XX.
Compleix l’independentisme català actual aquestes característiques? Sens dubte la part més novedosa d’aquest, si. Ja vaig analitzar-ne les causes socioeconòmiques estructurals i ara ho faré amb les facetes político-rituals:
- Una Data Màgica a partir de l’evocació a una pseudo-història sagrada basada en una fantasiosa relectura romàntica de la Guerra de Successió. El fet que aquest any es compleixin 300 anys de la fi del setge de Barcelona, ha provocat que molta gent cregui que inevitablement aquesta efemèride esdevindrà una apocalíptica profecia alliberadora. Segurament el fet que la Generalitat s’hagi gastat quasi 100 milions a commemorar la data, ha col·laborat en aquesta il·lusió col·lectiva.
- Messies: Clarament Artur Mas va dissenyar una campanya electoral a les autonòmiques de 2012 basada en l’evocació iconogràfica del Moisès bíblic. També ERC i l’ANC han construït uns forts lideratges basats en torn a Jonqueres i Forcadell.
- Nou Ordre Utòpic: Recentment Isona Passola ha estrenat un film de fantasia èpica i ciència ficció, anomenat “L’Endemà“, basat en una ucronia que ens presenta com serà Catalunya independent, sense cap opinió contraria o dubtosa. Aquesta cinta (generosament subvencionada per totes les administracions controlades per CIU) afirma, sense cap mena de rubor, que Catalunya tindrà superàvit energètic, una millor educació que Anglaterra i França, serà el territori amb menys conflictivitat social d’Europa i tindrà el millor nivell cultural del planeta.
- Morfologia i ritual: De la mateixa forma que els moviments mil·lenaris medievals, moderns i contemporanis, l’independentisme té un fort èxit en el mon rural (on CIU i ERC tenen els millors resultats) i defuig la lluita obrera urbana entre capital i treball (al contrari, pretén unir sindicats i patronal en una mateixa causa). Lluny de realitzar activitats racionals de cara a aconseguir aquest món meravellós al que albiren, interpreten rituals simbòlics (escenificacions de lletres o banderes, cadenes humanes, ofrenes florals en indrets sagrats) en dates màgiques (11S), que evoquen sentiments de fe, il·lusió i passió, però que en cap cas transformen en absolut la realitat.
I que succeirà quan a la data màgica del 9N no es compleixin les profecies i es mantingui l’statu quo? Doncs si hem de fer cas als precedents històrics, lluny de fer una autocrítica a l’irracional utopisme fantasiós dels seus plantejaments i les seves accions, creuran que l’error ha estat a l’hora d’escollir data o messies i simplement n’escolliran uns altres
Aquest estiu, entre les moltes i nombroses lectures que he tingut temps per realitzar, he deglutit “Rebeldes Primitivos” d’Eric Hobwsbam. Es tracta d’un clàssic de la historiografia marxista que aborda els moviments socials rupturistes més primitius, amb orígens remots en època medieval o moderna. Un dels que em va cridar més l’atenció eren els grupuscles anomenats “Mil·lenaristes“, que em varen recordar al que avui dia succeeix a Catalunya.
Aquest moviment es basa originàriament en una profecia de l’Apocalipsi, segons la qual, al cap de mil anys de la seva mort Jesucrist tornarà a la terra per fer el Judici Final, ressuscitaran els morts, expulsarà el mal de la terra i esdevindrà una Nova Jerusalem (“Vingui a tu el meu Regne“) on tots viurem en pau i felicitat per sempre més .Es a dir, es basa en la fe irracional en una data màgica, a la que estem inevitablement predestinats, a partir de la qual un messies ens portarà la ruptura absoluta amb tots els mals del món, dins un nou estat amb felicitat absoluta.
El problema arriba quan a la data no passa res, com a l’any 1.000. Lluny de desistir, però, Europa es va anar omplint de sectes revolucionaries mil·lenaristes: Els apostòlics de Gerardo Segarelli (finals s.XIII) o els dulcinites de Dulcino de Novara (s.XIII-XIV) que predicaven l’adveniment immediat d’una societat sense jerarquies ni privilegis feudals, basada en la ajuda mútua, la igualtat i la prosperitat I sobretot l‘anabaptisme de Thomas Müntzer (s.XVI), el qual va organitzar un moviment revolucionari clandestí de pagesos que pretenien acabar amb la propietat feudal de la terra, basant-se en profecies apocalíptiques. Van inspirar les Guerres Pageses contra els Prínceps alemanys, que es van saldar amb més de 6.000 morts.
Segons Hobsbawm, en època contemporània, el mil·lenarisme es manifesta en moviments socials rurals. Ara ja son seculars, però segueixen creient en un innocent idealisme utòpic i fantasiós basat en l’esdeveniment sobtat d’una societat nova i perfecte a partir d’un messies i una data. Els seguidors, en comptes d’organitzar una revolució estructurada i racional a partir de lluites obreres, realitzen un seguit de rituals simbòlics per evocar el nou ordre, l’arribada del qual es inevitable. L’autor cita com a exemples els lazaretistes de la Toscana meridional (sorgits el 1875), els pagesos sicilians (finals del s.XIX) o fins i tot l’anarquisme del camp andalús de començament de s. XX.
Compleix l’independentisme català actual aquestes característiques? Sens dubte la part més novedosa d’aquest, si. Ja vaig analitzar-ne les causes socioeconòmiques estructurals i ara ho faré amb les facetes político-rituals:
- Una Data Màgica a partir de l’evocació a una pseudo-història sagrada basada en una fantasiosa relectura romàntica de la Guerra de Successió. El fet que aquest any es compleixin 300 anys de la fi del setge de Barcelona, ha provocat que molta gent cregui que inevitablement aquesta efemèride esdevindrà una apocalíptica profecia alliberadora. Segurament el fet que la Generalitat s’hagi gastat quasi 100 milions a commemorar la data, ha col·laborat en aquesta il·lusió col·lectiva.
- Messies: Clarament Artur Mas va dissenyar una campanya electoral a les autonòmiques de 2012 basada en l’evocació iconogràfica del Moisès bíblic. També ERC i l’ANC han construït uns forts lideratges basats en torn a Jonqueres i Forcadell.
- Nou Ordre Utòpic: Recentment Isona Passola ha estrenat un film de fantasia èpica i ciència ficció, anomenat “L’Endemà“, basat en una ucronia que ens presenta com serà Catalunya independent, sense cap opinió contraria o dubtosa. Aquesta cinta (generosament subvencionada per totes les administracions controlades per CIU) afirma, sense cap mena de rubor, que Catalunya tindrà superàvit energètic, una millor educació que Anglaterra i França, serà el territori amb menys conflictivitat social d’Europa i tindrà el millor nivell cultural del planeta.
- Morfologia i ritual: De la mateixa forma que els moviments mil·lenaris medievals, moderns i contemporanis, l’independentisme té un fort èxit en el mon rural (on CIU i ERC tenen els millors resultats) i defuig la lluita obrera urbana entre capital i treball (al contrari, pretén unir sindicats i patronal en una mateixa causa). Lluny de realitzar activitats racionals de cara a aconseguir aquest món meravellós al que albiren, interpreten rituals simbòlics (escenificacions de lletres o banderes, cadenes humanes, ofrenes florals en indrets sagrats) en dates màgiques (11S), que evoquen sentiments de fe, il·lusió i passió, però que en cap cas transformen en absolut la realitat.
I que succeirà quan a la data màgica del 9N no es compleixin les profecies i es mantingui l’statu quo? Doncs si hem de fer cas als precedents històrics, lluny de fer una autocrítica a l’irracional utopisme fantasiós dels seus plantejaments i les seves accions, creuran que l’error ha estat a l’hora d’escollir data o messies i simplement n’escolliran uns altres
Es el Nuevo Independentismo Catalán un Movimiento milenarista?
Este verano, entre las muchas y numerosas lecturas que he tenido tiempo para realizar, he deglutido "Rebeldes Primitivos" de Eric Hobwsbam. Se trata de un clásico de la historiografía marxista que aborda los movimientos sociales rupturistas más primitivos, con orígenes remotos en época medieval o moderna. Uno de los que me llamó más la atención eran los grupúsculos llamados "milenaristas", que me recordaron a lo que hoy día sucede en Cataluña.
Este movimiento se basa originariamente en una profecía del Apocalipsis, según la cual, al cabo de mil años de su muerte Jesucristo volverá a la tierra para hacer el Juicio Final, resucitarán los muertos, expulsará el mal de la tierra y se convertirá en una nueva Jerusalén ("Venga a nosotros tu Reino") donde todos viviremos en paz y felicidad para siempre. Es decir, se basa en la fe irracional en una fecha mágica, en la que estamos inevitablemente predestinados, a partir de la cual un mesías nos traerá la ruptura absoluta con todos los males del mundo, en un nuevo estado con felicidad absoluta.
El problema llega cuando en la fecha no pasa nada, como el año 1.000. Lejos de desistir, sin embargo, Europa se fue llenando de sectas revolucionarias milenaristas: Los apostólicos de Gerardo Segarelli (finales siglo XIII) o los dulcinites de Dulcino de Novara (s.XIII-XIV) que predicaban el advenimiento inmediato de una sociedad sin jerarquías ni privilegios feudales, basada en la ayuda mutua, la igualdad y la prosperidad y sobre todo el anabaptismo de Thomas Müntzer (s.XVI), el cual organizó un movimiento revolucionario clandestino de campesinos que pretendían acabar con la propiedad feudal de la tierra, basándose en profecías apocalípticas. Inspiraron las Guerras Campesinas contra los Príncipes alemanes, que se saldaron con más de 6.000 muertos.
Según Hobsbawm, en época contemporánea, el milenarismo se manifiesta en movimientos sociales rurales. Ahora ya son seculares, pero siguen creyendo en un inocente idealismo utópico y fantasioso basado en el evento repentino de una sociedad nueva y perfecto a partir de un mesías y una fecha. Los seguidores, en vez de organizar una revolución estructurada y racional a partir de luchas obreras, realizan una serie de rituales simbólicos para evocar el nuevo orden, cuya llegada es inevitable. El autor cita como ejemplos los lazaretistes de la Toscana meridional (surgidos en 1875), los agricultores sicilianos (finales del siglo XIX) o incluso el anarquismo del campo andaluz de comienzo de s. XX.
Cumple el independentismo catalán actual estas características? Sin duda la parte más novedosa de éste, si. Ya analicé las causas socioeconómicas y estructurales y ahora lo haré con las facetas político-rituales:
- Una Fecha Mágica a partir de la evocación a una pseudo-historia sagrada basada en una fantasiosa relectura romántica de la Guerra de Sucesión. El hecho de que este año se cumplan 300 años del fin del asedio de Barcelona, ha provocado que mucha gente crea que inevitablemente esta efeméride se convertirá en una apocalíptica profecía liberadora. Seguramente el hecho de que la Generalitat haya gastado casi 100 millones conmemorar la fecha, ha colaborado en esta ilusión colectiva.
- Mesías: Claramente Mas diseñó una campaña electoral en las autonómicas de 2012 basada en la evocación iconográfica del Moisés bíblico. También ERC y el ANC han construido unos fuertes liderazgos basados en torno a Juncales y Forcadell.
- Nuevo Orden Utópico: Recientemente Isona Passola ha estrenado un filme de fantasía épica y ciencia ficción, llamado "El Endemà", basado en una ucronía que nos presenta como será Cataluña independiente, sin ninguna opinión contraria o dudosa. Esta cinta (generosamente subvencionada por todas las administraciones controladas por CIU) afirma, sin rubor, que Cataluña tendrá superávit energético, una mejor educación que Inglaterra y Francia, será el territorio con menos conflictividad social de Europa y tendrá el mejor nivel cultural del planeta.
- Morfología y ritual: De la misma forma que los movimientos milenarios medievales, modernos y contemporáneos, el independentismo tiene un fuerte éxito en el mundo rural (donde CIU y ERC tienen los mejores resultados) y huye de la lucha obrera urbana entre capital y trabajo (al contrario, pretende unir sindicatos y patronal en una misma causa). Lejos de realizar actividades racionales de cara a conseguir este mundo maravilloso que vislumbran, interpretan rituales simbólicos (escenificaciones de letras o banderas, cadenas humanas, ofrendas florales en lugares sagrados) en fechas mágicas (11S), que evocan sentimientos de fe, y · alusión y pasión, pero que en ningún caso transforman en absoluto la realidad.
Y que sucederá cuando en la fecha mágica del 9N no se cumplan las profecías y se mantenga el statu quo? Pues si tenemos que hacer caso a los precedentes históricos, lejos de hacer una autocrítica al irracional utopismo fantasioso de sus planteamientos y sus acciones, creerán que el error ha sido a la hora de escoger fecha o mesías y simplemente escogerán otros
