Las exportaciones crecen el 18,5% en el primer semestre del año · ELPAÍS.com

__________________

Demostrando de nuevo que nuestra dependencia energética es una de las cosas que nos lastra y nos empobrece, pero, ya se sabe que la culpa la tienen los molinillos...

__________________

¿hay datos por regiones?

__________________

Crecen las exportaciones respecto a cuando? porque crecer cuando estás hundido en la mierda no es tan dificil

A ver, estos datos son absolutamente normales y eran de esperar.



Durante los años de la burbuja, nadie se molestaba en exportar porque el bisnes se hacia aquí dentro, en cambio importábamos gran cantidad de manteriales (durante esta década hemos sido el segundo país del mundo por consumo de cemento per cápita, por detrás de EAU) con lo que el balance comercial se hacía cada vez más negativo.

Al volver a la normalidad, las importaciones han caído en picado (no solo por el parón de la construcción, sino también por el de la demanda interna) y muchas empresas se han visto obligadas a exportar para poder sobrevivir, puesto que aquí no consume nadie.

__________________

+20,5% energético, -63,4% en todo lo demás... SENCILLAMENTE ACOJONANTE.

De no ser por nuestra absurda dependencia energética (basada principalmente en la cultura del automóvil), ya podríamos empezar a tener ese necesitadísimo superavit comercial -sin el cual no podremos devolver la deuda-.

COCHE = DERROCHE

__________________

10.304 millones de déficit con la OPEP. Con Rusia, 3.600 millones. De los restantes 10.200 millones, 7.400 son con China. Si tuviéramos 2.800 millones de déficit sería un monto no deseable pero totalmente sostenible. Ya sabemos cuáles son nuestras lacras, el petróleo/gas y el dumping chino. Y eso sin contar que otros tantos países también exportan productos energéticos, tal como Noruega, con quién de todos modos gozamos de superávit.

Lo más significativo es que tenemos superávit tanto con la zona euro como con la UE, que son realmente los países con los que jugamos en igualdad de condiciones, pues ninguno de ellos nos exporta productos energéticos ni manipula sus tipos de cambio o regulaciones.... en este sentido la verdad es que me sorprende muy gratamente, pues significa que tan mal no estamos.



no

He encontrado datos por regiones de balanza comercial en la web del gobierno aragonés:

Información EstadísticaExportaciones, Importaciones y Saldo Comercial. Comunidades Autónomas. Millones de euros. Junio 2011

Los datos de la balanza comercial son de junio de 2011 (solo ese mes). He puesto también, para comparar, los datos de PIB de 2010.

Las cifras están en millones de euros. Alineo a la derecha la lista para que se aprecie mejor.


¿Qué cojones pasa con Madrid?

__________________

Junio es particularmente un buen mes para las exportaciones agrícolas, que suponen menos del 10% del total de las exportaciones catalanas y me atrevería que a decir de las Madrileñas también, por lo que otras comunidades más beneficiadas en este caso aparecen en mejor situación.

Pero lo más importante es lo que pasa con los bienes manufacturados. Esa estadística solo mide la contribución de las exportaciones e importaciones de las comunidades sobre el total del país. Pero si entra un bien intermedio, se elabora, y se exporta a otra comunidad autónoma, sólo se computa como importación por parte de la primera y no computa como nada para la segunda.

La Vanguardia

Economía - LaVanguardia.com

Les exportacions del regne d'espanya de gener a juny de 2011 pugen a 106.363 milions dels que 27.140 milions corresponen a Catalunya, el 25,5%

Ha estat el bàlsam que ha evitat que l'economia espanyo-la s'enfonsés del tot aquests darrers 18 mesos. El camí al qual han re-corregut milers de pimes per evitar l'aturada en el consum privat i les retallades en la inversió pública. Ha estat tan important que la percepció de la crisi era diferent en funció de si es preguntava als que venen els seus productes al mercat interior o als que s'han orientat cap a l'exterior. Però...

El però és l'aturada en què sembla que han entrat les dues grans economies europees, Ale-manya i França (segon i primer comprador de les exportacions espanyoles) en el segon trimestre de l'any. I aquesta nova conjuntura pot reduir sensible-ment les vendes a l'exterior en la recta final de l'any. El país germànic només va experimentar un creixement del 0,1% en aquell període, tot i que el seu ministre de Finances, Wolfgang Schuble, s'ha afanyat a explicar aquesta mateixa setmana que confia que l'economia del país creixi un 3% el 2011. França camina pel mateix camí: entre l'abril i el juny l'economia francesa es va estancar.

Fins al primer semestre de l'any, les exportacions espanyo-les van arribar als 106.363 milions d'euros, xifra que representa un 18,5% més que en el mateix període de l'exercici passat. La Unió Europea va copar el 66,5% d'aquestes exportacions. Les vendes a França (destinació principal de les exportacions espanyoles, amb una quota del 18,1%) van augmentar un 11,3%, mentre que les vendes a Alemanya (10,4% del total) van mostrar un avenç del 14,7% en els primers sis mesos de Pany. El dubte que ara tenen les em-preses és si aquests països continuaran tirant o frenaran. Per Joaquín Maudos, catedràtic de la Universitat de València "amb les taxes negatives en consum i inversió, l'únic que mantenia el tipus a Espanya eren les exportacions". A parer seu, "si les economies francesa i alemanya s'alenteixen, evidentment que afectarà Espanya". Aquesta opinió és to-talment compartida per José Ramón Pin de l'Iese. "S'espera que en el segon semestre de l'any els nostres clients, França i Ale-manya, creixin menys, de manera que les nostres exportacions es veuran perjudicades". D'altra banda, Luis Caramés, de la Universitat de Santiago, sentencia que "el comportament econòmic del cor d'Europa és una notícia ben pèssima per a Espanya, era la nostra locomotora".



José García-Solanes, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Múrcia, es mostra una mica més optimista. Tot i que és conscient que "es notarà una mica", subratlla que es com-pensarà amb "la imaginació de les empreses". I afegeix: "Les companyies són molt dinàmiques, proven de millorar els seus productes cada dia per ser més competitives i tenen enginy a l'hora de crear marca". El vicepresident executiu de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex), Fernando Salazar, comenta que "Espanya ha sortit de totes les crisis gràcies a les exportacions, que empenyen cap a la recuperació". Salazar posa èmfasi que "caldrà estar atents al que passi, ja que és un motiu de preocupació que algunes economies veïnes es desaccelerin". Però en termes generals, a parer seu, "les perspectives continuen sent bones". Posa com a exemple que, segons l'Enquesta de Con-juntura de les Exportacions del Ministeri d'Indústria, durant els propers mesos, un 28,4% de les empreses consideren que augmentaran les comandes; mentre que un 46,2% les mantindran.

Una altra dada que cal considerar, segons Salazar, és que l'economia espanyola es recupera per les exportacions "sense devaluació de la moneda (tal com es va fer en crisis anteriors) i amb un tipus de canvi de l'euro fort". A més a més, apunta que en les estadístiques no-més surten les vendes de productes, però "cal tenir en compte que Espanya exporta serveis, les transaccions dels quals no apareixen a la balança comercial". I recorda que grans empreses com Santander, BBVA, Telefónica o Repsol ja tenen una bona part del negoci fora d'Espanya. Maudos considera que Espa-nya no pot fer res davant la recessió de països veïns "perquè són factors exògens. Per això, urgeix que "el Govern resolgui els problemes estructurals de l'eco-nomia espanyola". Entre aquests problemes, esmenta la recapitalització del sistema bancari espanyol, perque com que les entitats financeres no tenen resolta la re-estructuració, continuen sense donar crèdits.

Maudos afegeix que el Govern ha de mesurar molt bé la disciplina imposada per Brussel.les. A parer seu, "ara mateix no hi pot haver retallades en educació, R+D i infraestructures". Una de les idees que Maudos llança per-què les exportacions es mantinguin a l'alça és que es miri més a les zones que continuen creixent, com és el cas d'Àsia, "que tira el comerç mundial". García-Solanes també es mostra a favor d'aquesta proposta. Defensa que "cal obrir més mer-cats en països emergents, com la Xina, l'índia, Oceania i l'Àfrica, on les economies continuen creixent". Respecte als productes que es podrien veure més afectats, segons José Ramón Pin, des-taquen "els productes intermedis, com ara ceràmiques o maquínària industrial". Els de luxe, però, "amb prou feines experimentaran variació, tot i que tenen poc pes", sentencia.

__________________