Burbuja.info - Foro de economía > > > Propuestas vivienda políticos catalanes: debate en tv3
Respuesta
 
Herramientas Desplegado
  #11  
Antiguo 21-oct-2006, 15:58
xtiago xtiago está desconectado
Decorador estilista
 
Fecha de Ingreso: 31-diciembre-2005
Mensajes: 471
Gracias: 40
23 Agradecimientos de 12 mensajes
Recién he leido el análisis que hace Martí Saballs (enlace) y que es similar al de Jarto, que estuvo muy acertado.


Responder Citando
  #12  
Antiguo 21-oct-2006, 16:05
carolina carolina está desconectado
Becario de Trichet
 
Fecha de Ingreso: 08-enero-2006
Mensajes: 306
Gracias: 5
23 Agradecimientos de 14 mensajes
Para mi el mejor de ayer fué Saura. Sus argumentos me dan tranquilidad. Mas en un gran comunicador, tiene efecto propagandístico, repetición de ideas con entonaciones fuertes en las ideas que quiere remarcar. Carod y Piqué aunque no comulgue con sus ideas, muy aceptables. Montilla no es un comunicador nato, pero en varias crónicas se le refleja como un hombre que rehuye la parte espectacular de la política, aunque tiene que prestarse porque vivimos en un tiempo mediático. Pero la seriedad, el ser parco en palabras no significa que se carezca de análisis. Supongo que por eso prefiere otro tipo de campaña que los meetings. El problema es que como decimos vivimos en un tiempo mediático y todos caemos en el error de fijarnos en la imagen y la palabra (aunque sea hueca), antes que en el contenido.

No se puede ser parco en palabras y un buen profesional por ejemplo? por desgracia la política y el politiqueo tiene más que ver con el componente apariencia que con otra cosa.

De todos modos, yo me quedo con las ideas de IC, comulgo con las ideas de este partido y de Saura, aunque el PSC también me gusta. Lo que tengo claro es que quiero un gobierno de izquierdas para Catalunya.


Responder Citando
  #13  
Antiguo 21-oct-2006, 16:39
jarto jarto está desconectado
Secretario/a adjunto/a al viceministro/a tercero/a de vivienda/o
 
Fecha de Ingreso: 05-octubre-2006
Mensajes: 958
Gracias: 37
33 Agradecimientos de 23 mensajes
Iniciado por hormiguita
Propuesta candidatura de Artura Mas de CIU.


XIV. Habitatge: els joves primer

14.1 Les parelles joves que s’emancipin podran optar entre que la Generalitat
pagui fins el 50% del lloguer dels primers tres anys (fins els 30 anys d’edat)
o bé participi fins el 20% del preu de compra de l’habitatge (fins els 35
anys d’edat). En aquest sentit, el Govern fixarà les condicions de preu màxim
per tal de no contribuir a l’encariment dels preus dels habitatges.

Traducido:

XIV: Vivienda: los jóvenes lo primero

24.1 Las parejas fóvenes que se emanciepn podrán optar entre que la Generalitat pague hasta el 50 % del alquiler de los primeros tres años (hasta cumplir 30 años) o bien participar hasta el 20 % del precio de compra de la vivienda (hata los 35 años de edad). En este sentido, el Govern fijará las condiciones del precio máximo para no contribuir en el encarecimiento de los precios de las viviendas.


¿A alguien le parece que con estas medidas se puede solucionar algo? Yo sinceramente creo que es un parche enorme que no arregla nada, sino que puede empeorar la situación.

Si rebajas el alquiler al 50 % lo que buscarán los arrendadores serán jóvenes menores de 30 años para ponerle la cuota lo más alta posible. Si por contra la Generalitar fija un tope muy bajo, ningún arrendador pondrá entonces el piso a alquiler mediante ese sistema. Por tanto, como tantas otras propuestas, esta es nula o hasta contraproducente para solucionar el problema.

Si pones el 20% del precio, automáticamente los vendedores de piso subirán un 20% más caro. Además ese 20% quedará en propiedad de la Generalitat. ¡Lo que faltaba! La Generalitat convertida en un "pepito" enorme. Como en el caso anterior si el tope de precio es bajo, no se efecturán operaciones de ese tipo. Cuando baje el precio de la vivienda por factores de mercado al pagar la Generalitat un 20% resulta que habrá vendedores que podrán vender su pisito a los jóvenes un 20 % más caro a costa de los impuestos de la gente y a los mayores de 35 que les den!

Además proponen la erradicación del impuesto de succesiones. ¡Lo que faltaba! Ahora a los ricachones les saldrá gratis pasar cantidades enormes a sus hijos para que puedan comprarse pisos de 400.000 € como el caso del foro de nuevosvecinos.

Como siempre la derecha protegiendo a los propietarios a toda costa.

Me revisaré el programa de Iniciativa, pero por lo que escuché ayer parece la formación que más claro tiene como solucionar el problema de tantos jóvenes que nos ha dejado fuera del mercado esta burbuja especulativa.

¿Que opinais vosotros?

Pues yo no sé muy bien cuáles son las propuestas de los otros pero sólo con ver cómo le rebatía ésas propuestas de "cheques en blanco" el Saura, me decanto por éste último. Ahora me acuerdo cuando dijo que no se puede bajar los impuestos como en Suecia (como pedían ciu y pp, mirando para los empresarios claro), creo recordar, porque en ésos países (escandinavia) tienen un gasto social siempre superior al 50% sobre el pib, mientras que aquí estamos en el 37 y éso dejando a parte la mala gestión de los últimos años (23 con ciu) que provocó un agujero presupuestario importante.
Espero que se vuelva a dar el tripartito ésa es la verdad...aunque por otro lado a pesar de los rifi-rafes me temo que la cosa puede acabar con una coalición ciu-psoe. El hecho de que ninguno de los 2 candidatos dijera claramente que no pactaría con el otro me da que pensar, y lo del encuentro Mas-ZP que provocó la rebajada del estatut me da que tiene que tener alguna contrapartida....mmmm...qué mal huele ésto


Responder Citando
  #14  
Antiguo 21-oct-2006, 18:53
Xin Xin está desconectado
Burbujista obsesivo
 
Fecha de Ingreso: 29-junio-2006
Ubicación: Països Espoliats
Mensajes: 2.455
Gracias: 76
182 Agradecimientos de 113 mensajes
Iniciado por carolina
Para mi el mejor de ayer fué Saura. Sus argumentos me dan tranquilidad.

No estaria de más que nos contaras algunos de estos argumentos que te dan tranquilidad.


Responder Citando
  #15  
Antiguo 21-oct-2006, 19:30
Drogui Drogui está desconectado
Pequeño Padawan
 
Fecha de Ingreso: 14-julio-2005
Mensajes: 78
Gracias: 0
0 Agradecimientos de 0 mensajes
Solo quiero opinar del impuesto de sucesiones.

El que ha dicho que los ricos pasaran todas sus posesiones a sus hijos sin pagar nada. Le digo que ya lo hacen, pues las grandes fortunas lo que tienen son empresas y las empresas son las que tienen los bienes, y los bienes se los quedan los hijos sin pagar nada.
En cambio, tu, si que tendras que pagar por lo que recibas de tu padre, cuando tu padre en su momento ya pago unos impuestos por comprarlo, y seguramente, compro eso pensando que era para ti, y no tienes porque pagar por algo que tu padre se sacrifico a pagar durante toda su vida.

Los ricos nunca pagan.


Responder Citando
  #16  
Antiguo 21-oct-2006, 20:31
millhause millhause está desconectado
Baneable
 
Fecha de Ingreso: 15-octubre-2006
Mensajes: 260
Gracias: 8
22 Agradecimientos de 13 mensajes
tambien estoy deacuerdo con el analisis de los candidatos,excepto con lo de Piqué,si bien es cierto que ha estado siempre dentro de su linea,ha sido sin duda el que más trabajo ha dado al moderador,en algunos casos creo que se ha puesto demasiado nervioso.
Montilla,es cierto que el hecho de tener que traducir en su cerebro,ha jugado con desventaja,pero hay que reconocer que le marco un buen gol a Mas cuando le sacó lo de las cuentas de la generalitat bajo el mandato de CIU.
Carod,estoy contigo,si bien siempre es muy educado,ahora lo veo dòcil,será que el medico le ha aconsejado que no se altere despues de su infarto.
Saura,como siempre,tranquilo educado,y coerente con sus ideas,se esté o no deacuerdo con el.


Responder Citando
  #17  
Antiguo 21-oct-2006, 20:36
inadgomez inadgomez está desconectado
**** ***** *****
 
Fecha de Ingreso: 28-junio-2006
Mensajes: 389
Gracias: 0
14 Agradecimientos de 6 mensajes
Pues yo ya me estoy buscando una churri de menos de 30 años para que el alquiler me salga por la mitad. Ahora, cuando salga de marcha, pasaré de las de más de 30 años.


Responder Citando
  #18  
Antiguo 21-oct-2006, 20:56
El_Presi El_Presi está desconectado
El Padrino II Revolution
 
Fecha de Ingreso: 30-junio-2006
Ubicación: Ecatepunk
Mensajes: 28.339
Gracias: 3.663
16.836 Agradecimientos de 5.592 mensajes
Iniciado por hormiguita
Me revisaré el programa de Iniciativa, pero por lo que escuché ayer parece la formación que más claro tiene como solucionar el problema de tantos jóvenes que nos ha dejado fuera del mercado esta burbuja especulativa.

¿Que opinais vosotros?

1.7 FER DEL DRET A L’HABITATGE UNA REALITAT

Per a ICV-EUiA l’accés a l’habitatge és un problema polític de primer ordre, amplis sectors socials estan sent exclosos d’un dret bàsic com és l’habitatge. El preu inabastable de l’anomenat “mercat lliure” obliga les famílies treballadores a endeutar-se fins a uns límits que posen en perill les economies familiars i deixa, especialment els joves i aquells sectors amb menys poder adquisitiu, en una situació de vulnerabilitat i precarietat intolerables.

Aquesta situació requereix de mesures que arribin al conjunt de la població treballadora, com a senyeres de la política social del proper govern de la Generalitat, fent alhora realitat l’article 47 del nou Estatut de Catalunya, que diu: “Els poders públics han de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i d'habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats”. També els arts. 26 i 137 de l’Estatut es refereixen al dret a l’habitatge, obligant en el seu conjunt a garantir una autèntica política d’habitatge.

ICV-EUiA aplicarà a fons les competències exclusives que el nou Estatut dóna a Catalunya en matèria d’habitatge i que obliguen la Generalitat a planificar la promoció d’habitatge públic “d’acord amb les necessitats socials i l’equilibri territorial”, així com "l'establiment de prioritats i objectius de l'activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d'habitatge i l'adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat."

L’HERÈNCIA DELS GOVERNS CONSERVADORS DE CIU

En aquestes eleccions caldrà escollir entre tornar a les polítiques conservadores de CiU, amb el clar suport del PP, o bé aprofundir l’acció de govern, que des de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, ICV-EUiA ha desenvolupat per posar els fonaments d’una nova cultura que consideri l’habitatge com un dret bàsic dels ciutadans.

No deixa de ser paradoxal que l’habitatge sigui percebut pels catalans com un dels principals problemes, quan alhora es construeix més que mai. Per tant, a Catalunya no tenim un “problema d’habitatge”, sinó que tenim un greu problema “d’accés a l’habitatge”.

Si ho analitzem podem veure que quotidianament es dóna a l’habitatge tres significats: el d’ús (és un bé per a satisfer una necessitat); el de canvi (és una mercaderia que es compra i es ven); i, per últim, de capital o inversió (estalvi amb expectatives de futur augment del seu valor). De la descompensació entre aquests tres components sorgeixen els problemes de l’habitatge que tant ens afecten a Catalunya. I la descompensació entre la funció social de l’habitatge i la seva consideració com a valor de canvi i/o capital-inversió ha estat deguda a què els poders públics han incomplert, per manca de valentia davant els influents interessos que fan pressió en favor de la seva passivitat, el mandat constitucional que proclama que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació”.

Especialment des de mitjans dels anys 90, les polítiques d’habitatge han estat abandonades pels governs de la dreta, tant a Espanya com a Catalunya, i les receptes conservadores de “liberalitzar el sòl” s’han revelat com un fracàs rotund. Si a això hi afegim que, davant la manca de recursos, molts ajuntaments han emprat el sòl com a una font de finançament, venent-lo en subhastes al millor postor encarint, així, el preu del sòl, veurem que el resultat ha estat deixar en mans dels sectors immobiliaris i financers la promoció d’habitatge i convertir en marginal l’habitatge amb protecció (que té un preu limitat).

Aquesta situació s’agreuja perquè als anys 90 entrem en un context de forta demanda inversora en el mercat immobiliari, de canvis demogràfics fruit de les noves realitats familiars, d’arribada de nouvinguts i d’alta mobilitat laboral i territorial. Tot plegat comporta que augmenti la demanda d’habitatges i que l’oferta fixi uns preus molt elevats, calculats sempre en funció del màxim import que es calcula pot pagar la demanda, de manera que automàticament s’exclou les persones i famílies amb menors rendes. Davant aquesta situació s’hagués pogut actuar des dels poders públics, però no ha estat així amb governs de CiU, que ens han portat a la greu situació actual.

La realitat que ICV-EUiA es va trobar, en accedir a la responsabilitat de dirigir la política d’habitatge en el govern catalanista i d’esquerres, era realment desoladora. La despesa pública en habitatge a Catalunya era inexistent, simplement es gestionaven els recursos que arribaven de l’Estat amb “los planes de la vivienda”, la producció d’habitatge protegit era la més baixa en vint anys, les polítiques de rehabilitació eren irreals i d’aparador. La dreta catalana només té una resposta: subordinar-se als interessos del sector immobiliari i financer davant un mercat que ho compra tot, que cada any bat rècords en construcció d’habitatges i en l’encariment dels preus.

TRES ANYS D’UNA NOVA CULTURA DE L’HABITATGE

En el marc de l’acció de govern i en compliment del Pacte del Tinell, des de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, ICV-EUiA ha desenvolupat una política destinada a posar els fonaments d’una nova cultura que consideri l’habitatge com un dret bàsic dels ciutadans. S’ha iniciat un canvi radical en la política d’habitatge, tant en els seus objectius com en la forma d’assolir-los. Per primera vegada podem parlar d’una política catalana d’habitatge que s’ha fet amb la participació del teixit social, cercant la complicitat del conjunt de la societat i especialment dels Ajuntaments que han de ser els executors d’aquesta nova política d’habitatge. Cal dir però que els fruits d’aquest canvi no són immediats i que hem de saber explicar que una autèntica política, de canvis estructurals, ha de tenir sempre efectes a mig-llarg termini. Els habitatges assequibles no són un producte que es pugui obtenir d’avui per demà.

Des d’aquesta visió global i estructural, cal destacar el projecte de Llei del Dret a l’Habitatge, totalment innovador tant a Catalunya com també a nivell d’Espanya. Per primera vegada Catalunya és pionera en aquest camp i intenta donar una resposta integral a les necessitats d’habitatge del país. En la llei es defineix què s’entén per habitatge digne i es considera la provisió d’habitatge social com un servei d’interès general, com ho és l’educació o la sanitat. S’obliga els poders públics a dotar-se d’un parc d’habitatge assequible suficient. S’estableix que la propietat de l’habitatge ha de complir una funció social i s’imposa el deure de conservar i mantenir els habitatges. Cal destacar l’objectiu que fixa la Llei d’assolir en vint anys que el 15% del parc d’habitatges sigui amb protecció, així com l’innovador Registre de Sol·licitants en l’adjudicació dels habitatges amb protecció, per donar transparència i objectivitat als procediments d’adjudicació. Hi ha una especial atenció a la qualitat del parc d’habitatges i a les garanties en les relacions entre empreses i consumidors, entre propietaris i llogaters. Així mateix, s’incorporen criteris de sostenibilitat i ecoeficiència en els edificis.

Aquest projecte de Llei, aprovat pel govern d’esquerres, no ha pogut ser aprovat pel Parlament de Catalunya atès que l’avançament electoral va permetre els grups de CiU i PP bloquejar el procés parlamentari i impedir la seva votació. ICV-EUiA plantejarà que les lleis de caràcter social que no van poder ser aprovades en la darrera legislatura siguin les primeres que aprovi el nou govern d’esquerres.

La Llei del Dret a l’Habitatge es complementava amb la reforma de la Llei d’Urbanisme –aquesta sí que va arribar a aprovar-se pel Parlament el 2004-, en la qual es va establir que el 30% del sòl de reserva mínima per a la construcció d’habitatge amb protecció oficial. Això ha permés prioritzar aspectes socials en els plans urbanístics dels ajuntaments i, juntament amb la Llei de Barris –també d’aquesta legislatura-, han estat la clau de volta d’una política d’habitatge amb un òptica d’esquerres que afavoreixi els interessos de les classes populars.

Així mateix, es va aprovar un Pla català d’habitatge, amb objectius específics a través dels Decrets del Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007, en favor de la promoció d’habitatge protegit i amb majors recursos, destinats preferentment a la rehabilitació i el lloguer.

Cal també mencionar el Decret d’Ecoeficiència de l’Edificació, una referència avançada en el marc espanyol que incorpora l’obligatorietat d’aplicar criteris d’estalvi de recursos energètics i hídrics en els edificis.

L’activitat normativa ha vingut acompanyada d’un impuls de tots els mecanismes necessaris per fer efectiu el dret a l’habitatge. Tot plegat ha donat lloc, entre altres, a:

Inici o projecció de més de 35.000 habitatges protegits en el període 2004-2007.
-Reserves de sòl en el planejament urbanístic, que han implicat que des de l’INCASOL s’està preparant i urbanitzant sòl per produir més de 50.000 habitatges protegits en els pròxims anys.
-Finançament de la rehabilitació de 40.000 habitatges i es disposa de tests sobre l’estat dels edificis que permeten finançar la rehabilitació de 110.000 habitatges més.

Cal destacar que:

-16.500 habitatges estan rebent ajuts per a instal·lar ascensors en edificis antics.
-Canvi dels mòduls de venda, creació de l’habitatge de preu concertat i forts ajuts al lloguer, que han permès incrementar els ajuts a la promoció d’habitatge.
-Impuls de l’Institut Català del Sòl com a generador de sòl i com a instrument al servei del món local, amb la subscripció de 136 convenis de cessió de sòl amb 87 Ajuntaments, per construir 5.992 habitatges.
-Suport als promotors públics, a les cooperatives i fundacions.
-Subscripció de convenis amb entitats financeres, col·legis professionals, registradors i notaris.
-Creació de la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social (convenis amb 47 Ajuntaments), que ha permès posar 4.138 habitatges buits en el mercat de lloguer, i a preus assequibles. També s’ha creat la Xarxa d’Inclusió pel lloguer, gestionada per entitats sense ànim de lucre i que ha permès obtenir 300 habitatges amb la finalitat d’atendre necessitats d’emergència social.
-Creació de 76 oficines locals o comarcals d’habitatge i de 47 Borses de Mediació.
-Increment pressupostari de les dotacions d’ADIGSA que li han permès incrementar notablement la seva actuació de rehabilitació i millora del parc públic i eixamplar el seu ventall d’actuacions, d’acord amb els ajuntaments i el moviment veïnal i prefigurant la futura Agència de l’Habitatge de Catalunya.
-Atorgament d’ajuts al lloguer per a aquelles persones i famílies que no poden pagar les rendes corresponents. Fins avui 17,1 M€ destinats a 9.198 famílies.
Posada en marxa del Consorci de l’Habitatge de Barcelona d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona.
-Substitució de milers de plaques franquistes dels antics habitatges protegits.
-Nova normativa més transparent per a l’adjudicació d’habitatges de protecció oficial de titularitat pública.
103 M€ destinats a la rehabilitació i millora dels barris amb habitatge social, gestionats per ADIGSA.

LES PROPOSTES D’ICV-EUiA

ICV-EUiA es planteja aprofundir les polítiques que consolidin els drets a la ciutat i de ciutadania, apostin per la ciutat sostenible i consolidada, per la producció d’habitatge protegit, per un territori més ordenat, menys fragmentat, més compacte i menys escindit. Per aconseguir-ho són imprescindibles canvis estructurals i legals en les polítiques d’habitatge.

Des d’ICV-EUiA entenem que aquesta nova cultura sobre l’habitatge ha de tenir una visió integral perquè sigui socialment justa i ha de tenir un objectiu clar: un extens parc d’habitatges protegits que doni resposta a la demanda existent i que, alhora, permeti a llarg termini incidir en la reducció de preus del mercat “lliure”, i fer-ho prioritàriament amb habitatge de lloguer. Altres objectius són augmentar les partides pressupostàries en rehabilitació i la supressió de barreres arquitectòniques amb la instal·lació d’ascensors per millorar el parc d’habitatges i la qualitat de vida de les persones.

Així mateix, des d’ICV-EUiA dedicarem especial atenció a lluitar contra l’exclusió social produïda per l’especulació urbanística, l’assetjament immobiliari o la degradació urbana i social que pateixen molts nuclis antics de les ciutats.

Des de la convicció que l’habitatge és un dret de ciutadania i un dret bàsic sense el qual no es poden exercir-ne d’altres, ICV-EUiA ha elaborat un programa que profunditza les mesures abans esmentades i que té com a fil conductor l’objectiu de què l’accés a un habitatge digne i assequible sigui una de les actuacions prioritàries del nou Govern català.

Ens plantegem una política d’habitatge que ha de complir els següents principis:

-Compliment del mandat estatutari de facilitar l’accés a un habitatge digne, com a dret bàsic de ciutadania que garanteix la qualitat de vida.
-Accedir a un habitatge és un dret d’emancipació dels joves. Cal que l’habitatge s’adapti a les diverses situacions laborals, d’ingressos, situacions vitals, familiars, en la vellesa... sense que ningú s’hagi d’hipotecar a extrems insostenibles, que suposen una hipoteca econòmica i també vital.
-Facilitar els canvis d’habitatge i per tant la mobilitat en el territori per raons laborals, familiars o personals.
-Regular els preus de l’habitatge i del sòl, tant en propietat, com en compra, com en lloguer.
-Fomentar la rehabilitació i el manteniment dels habitatges, així com l’ocupació dels habitatges buits.
-Promoure la cohesió, la integració social i cultural evitant guetos i exclusions socials.
Sota aquests principis rectors plantegem la necessitat urgent d’un Pla de xoc per a l’accés a l’habitatge, amb les partides pressupostàries que facin que l’article 47 del nou Estatut sigui un dret efectiu en la pràctica. Aquest Pla de xoc haurà de ser liderat des de la política d’habitatge però amb la implicació de tots els departaments del govern, convertint-se en un dels eixos de la seva actuació i del seu discurs.

Els continguts d’aquest Pla hauran de ser:

-Increment progressiu de la inversió pública en habitatge amb l’objectiu final d’arribar a la mitjana europea del 2%, capgirant la proporció entre la despesa directa (ajuts a les persones i inversió) i la indirecta (desgravacions a la compra d’habitatge), que avui es troba excessivament decantada cap a la despesa indirecta. La política d’un govern no es mesura per les paraules i les intencions, sinó pel pressupost que les acompanya a cada política sectorial. Catalunya ha d’augmentar significativament els recursos adreçats a l’habitatge doncs són clarament insuficients per les necessitats de la societat.
-Aprovació urgent i desenvolupament reglamentari de la Llei del Dret a l’Habitatge, sense acceptar cap de les renúncies que volen impulsar determinats sectors polítics i econòmics. Aplicació urgent de les previsions destinades a fer front a fenòmens com la desocupació (habitatges permanentment buits), la sobreocupació (“pisos pastera”), l’abandonament del deure de manteniment i l’infrahabitatge.
-Creació de censos amb dades fiables sobre els habitatges buits existents, amb augment de les mesures incentivadores de l’ocupació però també penalitzadores en casos de desocupació injustificada, amb expropiació dels habitatges que incompleixin la seva funció social
-Major control i prestigi en la gestió dels habitatges protegits, per evitar situacions de frau. Introduir procediments que garanteixin l’objectivitat i transparència en les adjudicacions i també les posteriors transmissions.
-Protecció i defensa dels consumidors i llogaters d’habitatge. La intermediació immobiliària està caractertizada avui per l’abús sobre les persones que busquen habitatge. És urgent exigir el compliment de requisits als intermediaris, tant quan es tracta d’operacions de compravenda com de lloguer. Potenciació de les associacions de consumidors i de defensa dels drets ciutadans.
-Fixació de límits a les requalificacions urbanístiques. Massa vegades es requalifica sòl per a usos residencials en perjudici d’altres usos necessaris per l’equilibri i cohesió social i territorial. Cal introduir restriccions, equiparables a l’establerta per als sòls incendiats, sobre els quals no es permet la requalificació per evitar operacions especulatives.
-Impuls a la rehabilitació del 10% del parc de primeres residències (és a dir, 230.000 habitatges), afavorint especialment la resolució de les patologies i dels problemes d’accessibilitat.
-Promoció de 60.000 habitatges protegits en quatre anys, dels quals la meitat han de ser en règim de lloguer, prioritàriament per a joves, gent gran i sectors en exclusió. Aquest objectiu requereix una política de sòl progressista, que respongui als interessos socials de la col.lectivitat. Per això els Plans hauran d’aplicar les reserves per a habitatge protegit amb percentatges superiors al 30% que la Llei d’urbanismes fixa com a mínim (en la major part dels supòsits caldrà plantejar reserves del 50%).
-Creació d’un fons de solidaritat urbana per fer polítiques d’habitatge a llarg termini, amb una visió supramunicipal i amb concertació amb els Ajuntaments.
Generació, d’acord amb els ajuntaments, d’habitatge protegit en les actuacions de promoció i rehabilitació també sobre el sòl urbà consolidat.
-Increment notable del finançament propi de la Generalitat per les polítiques d’habitatge i consecució del traspàs del finançament, en compliment del mandat estatutari.
-Unificació de totes les competències de sòl, d’habitatge i de rehabilitació i remodelació de barris en un únic departament, exercint-les a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, en la qual s’haurien d’integrar INCASOL i ADIGSA.
-Impuls al paper dels ens locals en la definició i la gestió de les polítiques d’habitatge. Constitució del Consorci Metropolità de l’Habitatge, d’acord amb els ajuntaments metropolitans.
-Reforçament de les xarxes de Mediació i d’Inclusió Social i del programa de cessió d’habitatge pel lloguer.
-Creació de noves experiències d’inclusió social per a l’acolliment d’immigrants, dones víctimes de maltractaments i altres sectors. És imprescindible fer front a les situacions de la nova pobresa i donar resposta a les capes de població i situacions avui dia totalment excloses del mercat de l’habitatge.
-Aprofundiment en les experiències d’inserció sòcio-laboral a través de la construcció i la rehabilitació d’habitatge social.
-Afavoriment d’altres experiències relacionades amb la promoció social, la rehabilitació i el lloguer social, com ara la masoveria urbana i l’autogesió d’espais, la propietat cooperativa de l’habitatge, l’habitatge compartit, etc.
-Foment de les actuacions concertades i la cessió de sòl amb aquest objectiu d’experimentació amb noves formes d’utilització no lucrativa de l’habitatge. Des d’ICV-EuiA recolzem les plataformes i campanyes a favor del drets dels joves a l’habitatge.
-Implicació de les Caixes d’estalvi en la política d’habitatge social. L’obra social d’aquestes entitats ha de dirigir-se en major mesura a aquest sector i el govern de la Generalitat ha d’utilitzar les seves competències per aconseguir aquesta exigible implicació.
-Increment progressiu dels ajuts al lloguer, especialment per evitar situacions de desnonament per raons econòmiques.
-Consolidació de la xarxa d’Oficines d’habitatge a totes les ciutats de més de 10.000 habitants i impulsar, des d’aquestes oficines, serveis d’informació, assessorament i gestió de la rehabilitació d’habitatges, programes de mediació entre joves i propietaris...
-Potenciació de l’oferta d’habitatges de lloguer per a col.lectius amb recursos limitats.
-Generar un sistema públic d’avals amb una dotació de 2 milions d’euros anuals que faciliti l’accés al lloguer per part dels joves, els immigrants i altres sectors desafavorits.
-Elaboració del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, que ha de permetre conèixer i planificar les necessitats d’habitatge actuals i futures de cada poble, ciutat i comarca. Aquest Pla sectorial serà un instrument essencial per a la Planificació Territorial de Catalunya. Extensió equilibrada en el territori de les promocions d’Habitatge amb protecció oficial.
-Anàlisi i, en el seu cas, revisió de la política de rehabilitació de barris, tant per ampliar actuacions (territorialment, continguts, aspectes socials, dinamització econòmica, millores d’infraestructures de l’entorn) com per reforçar els mecanismes de participació dels veïns i de les veïnes, interessats en el disseny, execució i seguiment de les actuacions. La rehabilitació ha de ser un camí per a la revitalització de les zones degradades, evitant que es converteixin en guetos.
-Complement sistemàtic de la delimitació de barris prevista en la Llei de Barris amb la creació de zones on l’Administració exerceixi els drets de tempteig i retracte, per obtenir patrimoni públic i evitar situacions d’expulsió de residents i especulació.
-Reforç de la pràctica actual d’ADIGSA, convinguda amb associacions veïnals i ajuntaments, consistent en resoldre definitivament l’arranjament dels habitatges del parc públic de la Generalitat de Catalunya a través del Pla Director d’Obres.
-Increment dels recursos i de l’àmbit d’actuació de la remodelació de barris, no cenyint-lo únicament als barris amb patologies sinó també a aquells on convé actuar per evitar processos de degradació urbanística i social.
-Impuls i increment del nombre d’ajuts a la instal·lació d’ascensors en edificis antics, per evitar les situacions de solitud i aïllament que pateixen moltes persones grans, amb mobilitat reduïda i dificultats per sortir al carrer.
-Assoliment d’un acord definitiu amb l’Ajuntament de Sallent i el moviment veïnal, en relació a la solució dels problemes causats per la subsidència del barri de l’Estació de Sallent.

Però encara hauríem d’anar més enllà. Davant de la magnitud del problema, no n’hi ha prou amb els mecanismes de les polítiques urbanístiques i d’habitatge social. Cal també intervenir sobre les polítiques fiscals, monetàries i de valoracions del sòl, responsables en part de la creació de la bombolla especulativa. A tal fi, caldrà:

-Utilitzar els nous marges d’autonomia fiscal que concedeix l’Estatut d’Autonomia per assegurar un reequilibri del tractament fiscal de la compravenda i el lloguer i discriminar els tractaments de la venda a curt termini, dels beneficis derivats del lloguer i altres.
-Proposar als governs i a les institucions financeres públiques d’Espanya i de la Unió Europea la reforma de les normatives hipotecàries per tal de no facilitar l’allargament dels terminis i l’augment dels percentatges finançats.
-Exigir també la fixació de normes que limitin la concentració d’empreses i les pràctiques de monopoli que sovint es generen en el mercat immobiliari.
-Accelerar l’aprovació al Congrés d’una nova Llei del Sòl que valori el sòl pel valor real i no per les expectatives, tirant enrera la normativa dels Governs del PP. Així mateix, caldria estendre la figura de l’establiment de reserves de sòl per adquisició a preu inicial, amb destí a promoció d’habitatge amb protecció oficial i lliure.
-Insistir davant l’Administració central en la necessitat de regular l’activitat dels agents immobiliaris, establint requisits d’inscripció en registres que garanteixin el seu control.

Última edición por El_Presi; 21-oct-2006 a las 21:02


Responder Citando
  #19  
Antiguo 25-ene-2007, 12:14
>> 47 << >> 47 << está desconectado
ir-
 
Fecha de Ingreso: 28-agosto-2006
Mensajes: 24.412
Gracias: 1.995
8.154 Agradecimientos de 3.994 mensajes
Iniciado por Darok
Hubo un momento en que el moderador, Josep Cuní, antes de una pausa publicitaria dijo que despues de ésta se trataría el tema de la vivienda. Pero los candidatos como se comieron su tiempo en mutuas descalificaciones no dio tiempo a tratar el tema. Al final Cuní les hecho bronca a todos...

Ahora en TV3 enfrenta a un propietario con un Okupa de Montgat en debate abierto desde hace casi una hora.

Propietarios acaparadores, alquilad o vended, o os coserán a cánons o se os colaran los okupas.

Antes ha salido un funcionario de prisiones agredido, dando su testimonio por via telefónica, y quejándose de que los presos peligrosos se les dan cuchillas de afeitar, cuando no dejan entrar ni cortauñas en los aviones, entre ciudadanos no peligrosos. Esto es una rebelión. Y la semana pasada una mani de Guardia Civiles. ¿Qué está pasando?


Responder Citando
  #20  
Antiguo 27-ene-2007, 03:34
>> 47 << >> 47 << está desconectado
ir-
 
Fecha de Ingreso: 28-agosto-2006
Mensajes: 24.412
Gracias: 1.995
8.154 Agradecimientos de 3.994 mensajes
Iniciado por >> 47 <<
Ahora en TV3 enfrenta a un propietario con un Okupa de Montgat en debate abierto desde hace casi una hora.

http://www.elperiodico.com/default.a...seccio_PK=1006

CASA



JOSEP CUNÍ

David insiste. A sus 33 años se instaló en la casa de Enric en Montgat por necesidad.

No tiene trabajo, aunque tiene madre.
Pero acudir a ella con la compañera, el hijo de 10 años, el perro y el gato que son su familia sería otra rendición.

Y antes que sentirse más humillado por la vida y desatendido por el ayuntamiento, decide ocupar una casa llena de recuerdos de un propietario que, a su vez, está a la espera de que el mismo consistorio le conceda una licencia de obras para rehabilitar el inmueble, pero que le deniega por razones que se le escapan. Ese mismo ayuntamiento del que David espera piso protegido no puede acceder al bloque destinado a vivienda social y que abandonó la guardia civil porque lo okupa un grupo al que la autoridad municipal no puede echar hasta que la justicia lo permita.

Parece surrealista, pero así lo describen ocupante y ocupado.

Los suyos son sentimientos cruzados que tienen un punto de encuentro.
La emoción.

Se comprenden mutuamente, aunque el destino les haya enfrentado.

Y se les escapan las lágrimas simultáneas ante tanta desdicha acumulada.

Uno porque vio destilar nostalgia en las fotografías y vivencias familiares del otro.

Y optó por marcharse anunciando su decisión al propietario y explicándole los desahucios de su existencia.

El dueño porque entiende a su denunciado con la misma contundencia con que reclama a las administraciones que pongan fin a tanto desorden.

Y que le permitan hacer con las paredes de su biografía lo que le exige el momento.

Orientar su vejez hacia el geriátrico.

Así pues, derruir o reconstruir la casa para pagarse la paz de los últimos días.

Paisaje

David es un expulsado del sistema, pero no es un alternativo.
Enric ha sido un apuntalador del mismo sistema y no le gustan las grietas que presenta.
Y teme.
Sabe lo que le ha costado su contribución y ahora, en el ocaso de su vida, mira hacia atrás y le disgusta el paisaje que deja.

Tiempos revueltos.

Época de transición permanente hacia nadie sabe dónde.

Se intuye, sí.

Y esa misma intuición es la que empuja o alarma.

Depende de la ideología del observador que empieza a saber que las ortodoxias ya no sirven y que solo las flexibilidades ayudan.

La adaptación a las circunstancias cambiantes sin renuncia a los principios debería ser el norte.

Pero no tenemos brújula.

Nos faltan liderazgos y nos sobran seguidismos.

Nos gobiernan a golpe de encuestas y a fuerza de controles.

Todos temen la evidencia y que descubramos que no están a la altura de las circunstancias.

Y buscan las complicidades fáciles para sortear los obstáculos diarios.

Mientras, el socavón se va convirtiendo en una gran sima cada vez más difícil de saltar.

Véanlo.

El pasado año la vivienda "solo" se encareció un 9,1%.

Y nos remachan la buena nueva advirtiendo que es el menor aumento de los últimos seis años.

Como comprenderán, en este marco informativo no cabe la comparación con el porcentaje del aumento medio de los salarios, que, como mucho, fue de un punto porcentual superior al IPC.

Alegría económica que, en el mejor de los casos, se quedó en la mitad de la inflación de los pisos.

Ante el equilibrio imposible, las administraciones empiezan a reaccionar.

Y ofrecen pactos y prometen acuerdos mientras, por otra parte, el precio del dinero sigue subiendo.

¿Están a tiempo?

Dependerá de los plazos de las crisis.

La económica todavía no se espera.

La social ya se vislumbra.

Estoy de acuerdo en que el candidato menos malo sigue siendo de lejos, quien fue el moderador del debate.


Responder Citando
Respuesta

Herramientas
Desplegado


Temas Similares
Tema Autor Foro Respuestas Último mensaje
20 economistas firman un documento con propuestas para el mercado de la vivienda nicklessss Burbuja Inmobiliaria 20 15-oct-2009 00:25
Propuestas para mejorar el acceso a la vivienda. valesanmiguel Burbuja Inmobiliaria 21 28-ago-2008 12:34
Bernanke y sus propuestas ante las crisis de la vivienda en EEUU ruben.600rr Burbuja Inmobiliaria 0 15-mar-2008 16:42
40 propuestas por una Vivienda Digna y comparativa programas electorales telemar Burbuja Inmobiliaria 13 06-mar-2008 23:16
Propuestas en vivienda del PSOE aprobadas hoy El_Presi Burbuja Inmobiliaria 17 28-ene-2008 19:34


La franja horaria es GMT +1. Ahora son las 10:40.