T
Toni
Guest
Per un dia en el derby del Bernabeu, es va veure futbol i no catalanofòbia.
Felicitats, madridistes!
Ben cordialment,
Toni
********************
El Periódico - edició impresa Tema del dia
GOLEJADA A LA CATALANOFÒBIA
.. Pocs crits contra Catalunya al Bernabéu, que va aplaudir Ronaldinho i va
escridassar la llotja
ENRIC HERNÀNDEZ
MADRID
Per a un català, el d'ahir no era, almenys en principi, el millor dia per fer
turisme per Madrid. Els culers que volguessin aprofitar el matí per visitar la
ciutat havien d'esquivar el miler de falangistes uniformats que, en el 30
aniversari de la mort de Franco, es manifestaven pels carrers proferint tota
mena de crits contra Catalunya i l'Estatut. I això podia ser només l'aperitiu,
ja que la crispació política amenaçava d'apoderar-se de l'estadi Santiago
Bernabéu. Però els temors es van dissipar aviat i les consignes anticatalanes
amb prou feines es van deixar sentir. Igual que el Barça, el bon clima va
guanyar per golejada a la catalanofòbia. La COPE 0, Convivència 3.
A les set del vespre, una hora abans del partit, els voltants del Bernabéu eren
un formiguer de bufandes i banderes del Reial Madrid. D'espanyoles, les justes,
com en qualsevol altre partit a l'estadi de Chamartín. "Espanya és una, i no
cinquanta-una", clamaven amb poc entusiasme un parell de joves que, davant la
falta de veus que els secundessin, van deixar els càntics per a una altra
ocasió.
Només futbol
Dins de l'estadi, el comportament del públic va ser exemplar. Al marge d'alguns
crits aïllats dels de sempre, el Bernabéu semblava més preocupat pel bany de
gols que li queia a sobre que per la unitat d'Espanya o les pernicioses
conseqüències de l'Estatut. El d'ahir no era un partit de futbol més, però per
fortuna va ser només això: un partit de futbol.
Sílvia i Sergio, arribats per carretera des de Sentmenat, ho van poder comprovar
per si mateixos. Sergio, que va guanyar les entrades en un concurs radiofònic,
portava sota l'abric la samarreta de Ronaldinho, i encara que per elemental
prudència va preferir no exhibir-la, va acabar cantant els seus gols com si fos
al Camp Nou. Al tercer amfiteatre de l'ala est del Bernabéu, ahir Silvia va
poder proclamar que "Puyol té sang catalana", sense que ningú se li encarés.
Potser la impressionant superioritat dels blaugranes contra un Madrid devastat
va ajudar a asserenar els ànims de l'afició. Vés a saber! El cert és que una
part del Bernabéu va aplaudir dret els gols de Ronaldinho, i els que no van
desallotjar l'estadi abans del xiulet final van dirigir totes les seves ires no
contra el rival, sinó contra la llotja.
Per un dia, esport i violència no van anar de bracet, i els intents d'enfrontar
Catalunya amb la resta d'Espanya van topar amb una afició que només volia
disfrutar del futbol. Del bon futbol.
Noticia publicada a la pàgina 3 de l'edició de 11/20/2005 de El Periódico -
edició impresa
****************
Felicitats, madridistes!
Ben cordialment,
Toni
********************
El Periódico - edició impresa Tema del dia
GOLEJADA A LA CATALANOFÒBIA
.. Pocs crits contra Catalunya al Bernabéu, que va aplaudir Ronaldinho i va
escridassar la llotja
ENRIC HERNÀNDEZ
MADRID
Per a un català, el d'ahir no era, almenys en principi, el millor dia per fer
turisme per Madrid. Els culers que volguessin aprofitar el matí per visitar la
ciutat havien d'esquivar el miler de falangistes uniformats que, en el 30
aniversari de la mort de Franco, es manifestaven pels carrers proferint tota
mena de crits contra Catalunya i l'Estatut. I això podia ser només l'aperitiu,
ja que la crispació política amenaçava d'apoderar-se de l'estadi Santiago
Bernabéu. Però els temors es van dissipar aviat i les consignes anticatalanes
amb prou feines es van deixar sentir. Igual que el Barça, el bon clima va
guanyar per golejada a la catalanofòbia. La COPE 0, Convivència 3.
A les set del vespre, una hora abans del partit, els voltants del Bernabéu eren
un formiguer de bufandes i banderes del Reial Madrid. D'espanyoles, les justes,
com en qualsevol altre partit a l'estadi de Chamartín. "Espanya és una, i no
cinquanta-una", clamaven amb poc entusiasme un parell de joves que, davant la
falta de veus que els secundessin, van deixar els càntics per a una altra
ocasió.
Només futbol
Dins de l'estadi, el comportament del públic va ser exemplar. Al marge d'alguns
crits aïllats dels de sempre, el Bernabéu semblava més preocupat pel bany de
gols que li queia a sobre que per la unitat d'Espanya o les pernicioses
conseqüències de l'Estatut. El d'ahir no era un partit de futbol més, però per
fortuna va ser només això: un partit de futbol.
Sílvia i Sergio, arribats per carretera des de Sentmenat, ho van poder comprovar
per si mateixos. Sergio, que va guanyar les entrades en un concurs radiofònic,
portava sota l'abric la samarreta de Ronaldinho, i encara que per elemental
prudència va preferir no exhibir-la, va acabar cantant els seus gols com si fos
al Camp Nou. Al tercer amfiteatre de l'ala est del Bernabéu, ahir Silvia va
poder proclamar que "Puyol té sang catalana", sense que ningú se li encarés.
Potser la impressionant superioritat dels blaugranes contra un Madrid devastat
va ajudar a asserenar els ànims de l'afició. Vés a saber! El cert és que una
part del Bernabéu va aplaudir dret els gols de Ronaldinho, i els que no van
desallotjar l'estadi abans del xiulet final van dirigir totes les seves ires no
contra el rival, sinó contra la llotja.
Per un dia, esport i violència no van anar de bracet, i els intents d'enfrontar
Catalunya amb la resta d'Espanya van topar amb una afició que només volia
disfrutar del futbol. Del bon futbol.
Noticia publicada a la pàgina 3 de l'edició de 11/20/2005 de El Periódico -
edició impresa
****************